Helena Solà: A les darreres eleccions al Parlament ERC va passar de 21 a 10 diputats, però cal destacar que els resultats dels comicis a Cerdanyola van ser prou bons. Si s'hagués tractat d'unes eleccions locals, hauriem obtingut un regidor, per tant, la cosa no va anar tant malament a Cerdanyola el passat 28 de novembre.
Per què decideixo encapçalar llista? És una història llarga. Jo vaig començar a militar a ERC l'any 2005. Soc mestre i voluntària de Creu Roja i la meva experiència en aquests dos àmbits m'ha permès entrar en contacte amb una realitat que no t'esperes trobar en el primer món en que vivim. Una realitat que et fa sentir impotent, perquè veus molta injustícia i que el model de societat no funciona. D'altra banda, el fet decisiu que m'impulsa a acostar-me a la política van ser els atemptats de març de 2004 a Madrid. Aquella matança i la maniobra del PP d'enganyar i manipular els mitjans de comunicació em van semblar d'extrema gravetat. Jo aleshores estava embarassada i vaig pensar que no podia quedar-me de braços plegats davant el fet de portar un fill a un món com aquest. Aquest és el moment en que decideixo entrar a militar a un partit i opto per ERC perquè és un partit d'esquerres, progressista i social, i perquè és un partit independentista.
AFV: Creu que vostè és desconeguda per una gran part de l'electorat i això pot resultar un problema o, per contra, creu que li pot resultar beneficiós davant el possible descrèdit de la classe política local?
HS: Visc i treballo a Cerdanyola des de fa molts anys, però certament és possible que no sigui tant coneguda com altres caps de llista que fa anys que són regidors... En aquest aspecte puc jugar amb desavantatge, però m'he trobat que a les reunions i trobades que venim realitzant a ERC amb el teixit social, moltíssimes persones valoren i admiren que el nostre partit aposti per una cap de llista que és una persona nova en el terreny polític i que, a més, no és política professional, sinó que desenvolupa una feina com qualsevol altre, en aquest cas, mestra.
Pel que fa al descrèdit de la política, vull dir que la situació actual és molt trista, i vull afegir que frases de l'estil 'és igual qui surti escollit, tots són iguals' em molestem moltíssim. Crec que abans de jutjar cal donar l'oportunitat de que cadascú mostri què fa i com ho fa.
AFV: Solidaritat per la Independència ja ha anunciat que presentarà llistes a Cerdanyola. Els preocupa que la presència d'una altra opció independentista els resti vots? Els hi han plantejat la possibilitat d'una coalició? Seria possible?
HS: Per ara no hem tingut cap contacte amb Solidaritat per la Independència. Nosaltres no tanquem cap porta al diàleg, però val a dir que resten dos mesos i mig per a les eleccions i es desconeix el cap de llista d'aquesta formació i el seu projecte de ciutat. En aquest context, veig una mica complicat en aquests moments assolir alguna entesa, però sí vull dir que estem parlant amb un parell de partits polítics del municipi. Però no puc avançar res més...
AFV: A dos mesos i mig vista de la cita electoral del 22M, veu preparada a la seva formació per retornar al consistori si així ho decideix la ciutadania a les urnes?
HS: I tant que estem preparats. Portem anys treballant, tenim un equip molt competent i cohesionat, amb gent molt preparada en diferents àmbits. I a més, amb molta il·lusió i empenta, perquè veiem totalment factible retornar al consistori.
AFV: Després del darrer antecedent d'ERC al govern local i el posterior mal resultat electoral, si ERC obté novament representació a l'Ajuntament en aquesta ocasió, es repensarà més d'una vegada la seva possible entrada en un govern de coalició? Deixa la porta oberta a qualsevol pacte?
HS: ERC no deixa la porta oberta a qualsevol pacte. Amb el PP no fariem un pacte. Què passarà amb la qüestió de les coalicions postelectorals? Sincerament, no ho sabem. Això s'haurà d'abordar a partir del 23 de maig. D'altra banda, dir que aquesta és una qüestió que encara hem de parlar a nivell de partit amb les bases, i a veure què decidim entre tots plegats.
AFV: Antoni Morral i Carme Carmona li han semblat bons alcaldes per a Cerdanyola? Amb quin perfil dels dos s'identifica més vostè?
HS: L'Antoni Morral, amb qui vaig tenir un enfrontament important pel tema bressols als anys 2008 i 2009, quan jo era secretaria de l'Associació Defensant el 0-3, pertany a un partit d'esquerres amb el que segurament ERC pugui coincidir en molts punts programàtics. Però, en cap cas coincideixo amb la manera de fer política de Morral.
Pel que fa a Carme Carmona, he de dir que per a mi encara és la gran desconeguda. Fa un any i poc més que és alcaldessa després d'una successió de fets -la marxa d'Antonio Cárdenas, la fractura del govern ICV-EUiA/CiU...- que acaben amb la número 8 de la llista dels socialistes al capdavant de la ciutat. Dir que de la Carme Carmona no tinc prou imputs per fer un judici de valor. Seria agosarat per la meva part i no ho vull fer.
AFV: En aquests moments, i en opinió d'ERC, quines serien les línies mestres que haurien de regir l'acció política a Cerdanyola? La ciutat va pel bon camí?
HS: Cerdanyola no va pel bon camí, en absolut. Aquesta ciutat és un desgavell tant a nivell econòmic com urbanístic. Tenim un deute de 45 milions d'euros i, per tant, s'evidencia la mala gestió econòmica. Les dades parlen.
D'altra banda, destacar la pèssima gestió urbanística. A la ciutat s'han anat fent barris i no s'ha pensat en els equipaments. ERC s'està reunint amb entitats diverses del municipi i hem pogut constatar diferents fets. Per exemple, el món de l'esport està en un moment complicat. No hi ha pista d'atletisme, l'hoquei es troba en unes condicions difícils, no hi ha ni un camp de futbol que compleixi les mesures reglamentàries... Pel que fa a l'educació, els directors dels CEIP ens demanen als partits un compromís pel que fa al manteniment de les escoles. La majoria tenen molts anys i greus problemes de manteniment. Per altra part, cal potenciar el 0-3. La Generalitat i els ajuntaments es van comprometre a crear 30.000 places de bressol entre 2004 i 2008. A Cerdanyola, el compromís era construir 3 bressols amb un total de 198 places. I no s'ha creat ni una.
En l'ambit sanitari, l'hospital Ernest Lluch havia d'entrar en funcionament al maig de 2008 i mireu com estem. En aquells anys, ERC estava al Govern de la Generalitat i, certament, és corresponsable del retard. Però una cosa és que s'hagi retrasat l'equipament i una altra és que arribi CiU a la Generalitat i digui que no es construiran més hospitals.
Per últim, un altre fet a destacar és que el comerç i l'hostaleria pateixen la crisi i mentre a altres municipis, com Sant Cugat, Sabadell o Rubí, s'han près mesures d'impuls, a Cerdanyola no fem res.
AFV: Quins són els eixos que marcaran el programa amb què ERC de Cerdanyola concorrerà a les properes eleccions municipals?
HS: L'aposta de model de ciutat que fa ERC és que no volem crèixer més, no ens és necessari. Per tant, el nou barri del Centre Direccional pensem que no fa falta. Estem en contra de construir allà. Algunes veus es mostren a favor argumentant que la ciutat necessita diners, un argument que jo penso que no s'aguanta per cap banda. I per a demostrar-ho, un exemple. Amb dades a la mà, l'ICIO (l'impost de construccions i obres) només reporta a l'Ajuntament un 2% del seu total d'ingresos. D'altra banda, recordar que un creixement de la ciutat també implica la necessitat d'equipaments. I si avalues allò que ingresaràs i allò que hauràs d'invertir, crec que la cosa tampoc surt a compte.
ERC té tres grans eixos al seu programa: una ciutat eficient, productiva i neta; més justícia i més benestar; i una ciutat més cohesionada. Dir respecte a aquest darrer punt que existeix una gran fractura entre la societat i l'Ajuntament, i aquest fet no és positiu. S'ha d'acostar el consistori al ciutadà.
AFV: Quins són els temes de ciutat que en aquests moments més amoïnen a ERC i com els afrontaria la seva formació?
HS: Un dels grans problemes és la crisi econòmica, que està provocant que moltes famílies no puguin arribar amb dignitat a final de mes. Aquest fet és una gran preocupació i s'ha de posar fil a l'agulla de manera urgent perquè cada cop hi ha més persones que viuen en situació precària.
Una altra qüestio que ens amoïna a ERC és la falta d'equipaments a la ciutat. Calen bressols, cal un centre de dia per a la gent gran, calen equipaments esportius en condicions...
I per últim, un tercer element de preocupació és l'abocador de Can Planas. ERC creu que la solució passa pel buidat. Sabem que és una opció cara, però la salut de les persones no té preu i, per tant, si s'ha de buidar, s'ha de buidar.
