El grup municipal d'ERC a Cerdanyola presentarà aquesta tarda una moció al Ple de l'Ajuntament on demana la inclusió de l'expresident del Parlament Heribert Barrera, mort el passat 27 d'agost. Els republicans defensaran que s'elevi una proposta a la Comissió de Nomenclàtor de l'Ajuntament per tal que li sigui atorgat el nom d'Heribert Barrera a un carrer, plaça o avinguda de la ciutat.La moció recorda que Heribert Barrera va ser el setè president del Parlament de Catalunya des de que aquesta institució fou constituïda al 1932, i en fou el primer president entre els anys
1980 i 1984, "un cop aquesta institució fonamental del país retornà a la legalitat després de
llargues dècades de prohibició per part de la dictadura del General Francisco Franco". ERC, a més, remarca que "el seu servei al capdavant del Parlament de Catalunya es va prolongar durant uns
anys fonamentals per a la recuperació de l'autogovern del país". alhora que recorda "la seva trajectòria de lluita cívica al servei de Catalunya i els seus ciutadans".
Trajectòria
Heribert Barrera i Costa neix a Barcelona el 6 de juliol de 1917. Seguint el passos del seu pare Martí Barrera, que havia estat diputat al Parlament i conseller de la Generalitat durant la segona república, inicia l'activitat política, que marcarà gran part de la seva vida, als disset anys. A la Guerra Civil Espanyola combat com a soldat d'artilleria als fronts d'Aragó i del Segre i s'exilia a França del 1939 al 1952.
Inicia la seva activitat política l'any 1934 a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i al bloc escolar nacionalista, i un any després ingressa a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1952 emprèn la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual esdevé el màxim dirigent a l'interior i secretari general entre els anys 1976 i 1987. És membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats entre el 1977 i el 1980, quan és elegit diputat al Parlament restablert encapçalant la llista d'ERC i presideix la I legislatura (1980-1984). A ell li correspon posar en marxa una cambra paralitzada des de feia més de quaranta anys.
Després de presidir la cambra, és parlamentari europeu (1991-1994) i president d'Esquerra Republicana de Catalunya (1991-1995). L'abril del 2000 rep la medalla d'or del Parlament, coincidint amb el vintè aniversari de la recuperació de la cambra, juntament amb els expresidents Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy i Joan Raventós. La mesa i la junta de l'Associació d'Antics Diputats, de què formava part, l'homenatja el juliol del 2007 amb motiu del seu norantè aniversari.
Les seves darreres aparicions públiques són a la manifestació 'Som una nació. Nosaltres decidim', el 10 de juliol de 2010, de rebuig de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, on encapçala la marxa juntament amb els presidents Ernest Benach, Joan Rigol, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla; a l'acte d'homenatge als expresidents del Parlament, celebrat el 10 de setembre a la cambra i, el darrer, la manifestació per la independència, del 9 de juliol passat a Barcelona, que acaba amb parlaments d'ell mateix, i dels doctors Moisès Broggi i Oriol Domènech.
Vida acadèmica i política
Heribert Barrera era llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, i en física i matemàtiques per la Universitat de Montpeller (Llenguadoc), enginyer químic per l'Institut Químic de Montpeller (Universitat de Montpeller) i doctor d'estat en ciències físiques per la Sorbona (París).
Havia treballat com a professor ajudant i encarregat de curs a la facultat de ciències de la Universitat de Montpeller; com a agregat de recerques del Centre National de la Recherche Scientifique de França; com a becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA) i com a catedràtic contractat de química inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1970 (jubilat el 1984).
Era autor de nombrosos treballs científics publicats al llarg de quaranta anys (1944-84) en revistes especialitzades franceses, angleses i nord-americanes, i d'escrits de caràcter polític editats a la premsa catalana i estrangera. Havia obtingut el premi Prat de la Riba, de l'Institut d'Estudis Catalans, pel treball 'Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular'.
Havia estat president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Era membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans, havia estat president de la Secció de Ciències, i era membre de la Societé Française de Chimie i de l'American Chemical Society. Formava part del consell consultiu d'Òmnium Cultural, i era expresident del Club d'Amics de la UNESCO de Barcelona, expresident (1989-1997) i president d'honor de l'Ateneu Barcelonès i expresident de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya (1997-2003).
Foto: Parlament de Catalunya
