L'estat d'alarma declarat el passat 14 de març arran de la crisi sanitària provocada per la pandèmia de Covid-19 ha tingut un efecte notable en la generació de residus registrada en tot el territori metropolità, que s'ha vist reduïda al nivell de l'any 1989, un 24% respecte al període immediatament anterior a l'estat d'alarma. Així ho posa de manifest un informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que atribueix aquesta disminució ràpida i sense precedents al tancament d'activitats comercials, tant del sector serveis (inclosa la restauració) com d'altres activitats no essencials; i al confinament de la població, que ha reduït la mobilitat i ha canviat els patrons de consum.
Descens amb diferències
Tot i que la generació de residus ha baixat en general al territori metropolità, les xifres facilitades per l’AMB evidencien que la davallada més notable s'ha donat als municipis més grans, que habitualment atreuen més turisme i treballadors (Barcelona, 25%) i estudiants (Cerdanyola del Vallès, Sant Adrià de Besòs o Castelldefels). En el cas de Cerdanyola, per exemple, l’AMB xifra en un 16% la caiguda en la generació de residus des de l’inici de la pandèmia. Les ciutats mitjanes -Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat- també han registrat una caiguda d'entre el 8% i el 10%. Encara que amb menys població, Ripollet també es mou en aquests darrers percentatges, amb una reducció en la producció de residus del 7’2%. El cas de Barcelona té molta importància i un gran efecte en les xifres de la davallada, ja que és el municipi que concentra més comerç i establiments de restauració, que han aturat la seva activitat, i també la ciutat amb més població flotant, població que aquests dies no hi va a treballar, estudiar o de visita. A més, Barcelona és el municipi on la recollida porta a porta comercial té més pes. Contràriament, els municipis més petits (Torrelles de Llobregat, Sant Climent de Llobregat o Santa Coloma de Cervelló, per exemple) han experimentat una pujada en la producció d'entre el 12 i el 15%, ja que tenen un percentatge elevat de població que habitualment treballa o estudia fora, i per l'existència d'algunes segones residències.
L'AMB estima que les llars i els comerços que romanen oberts no han relaxat els seus hàbits de separació amb la situació actual, si més no en les primeres setmanes, i estima que la taxa de recollida selectiva es manté en els nivells d'abans de l'estat d'alarma, del 38%, tot i la inactivitat comercial. En aquest sentit, Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'AMB, recorda que "seguim tenint la gran responsabilitat d'augmentar la recollida selectiva i millorar els hàbits de reciclatge, i preveiem que així serà amb el desplegament dels sistemes individualitzats de recollida". Segons Badia, "la reducció de residus barrejats recollits ha permès reduir la quantitat de residus que enviem a tractament finalista, però el repte és aconseguir que la represa de l'activitat econòmica no els faci incrementar. Això només ho podem aconseguir augmentant la recollida selectiva de les activitats comercials i potenciant la prevenció de residus, especialment en el sector de la restauració, amb l'ús d'envasos reutilitzables i reduint el malbaratament alimentari".
