El teatre de titelles s'obre pas aquesta nit a Ripollet amb una exitosa adaptació del mite de Don Juan - A FONS VALLES hemeroteca

A FONS VALLES hemeroteca

El diario digital de Cerdanyola y Ripollet

Últimas noticias

Post Top Ad

Responsive Ads Here

El teatre de titelles s'obre pas aquesta nit a Ripollet amb una exitosa adaptació del mite de Don Juan

L'Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell de Ripollet continuarà aquesta nit (22 hores) la programació del segon trimestre de la temporada, la setzena que afronta al capdavant de la programació professional que es pot veure al Teatre-Auditori. Com ja va fer fa un parell de setmanes amb l'il·lusionisme del Mag Lari, l'entitat apostarà en aquesta ocasió per una proposta escènica pràcticament inèdita en la seva programació, com és el teatre de titelles, amb la representació de 'Don Juan, memòria amarga de mi' a càrrec de la companyia Pelmànec.
Es tracta d'una adaptació teatral del mite de Don Juan amb un únic actor en escena, Miquel Gallardo, que es multiplica en diversos personatges a partir de la manipulació de titelles de gran tamany (el seu volum té com a referència l'escala humana).
El titella és manipulat introduïnt una mà del manipulador per darrera del cap del titella, la qual acciona boca i ulls. Les mans són manipulades directament per l’actor. Aquesta tècnica permet interactuar al titella i a l’actor en un mateix pla, i és aquí on radica el gran atractiu de la proposta. L’actor interpreta un personatge i, a més, manipula i dóna vida al personatge del titella, produint-se un treball de desdoblament i dissociació sorprenent i dinàmic.
Les regles dramatúrgiques són les mateixes per ambdós, establint-se una relació molt particular d’amor odi, jocs d’interdependència i servitud mútua.
El manipulador dóna vida al titella, que essent el protagonista en l’escenari, ha de compartir-lo amb l’actor. El titella, en el seu joc amb l’intèrpret, agafa conciència de la seva dependència de l’actor, però al mateix temps exerceix un poder de submissió sobre ell. Aquest cercle d’interdependències crea moments de gran bellesa, molt rics a l’hora d’explorar el llenguatge teatral.
Es tracta d'una tècnica molt exigent a diferents nivells: en quan a la interpretació, requereix un control absolut de la dissociació al simultanejar la manipulació i la interpretació actoral; a nivell físic implica una gran energia i precisió del gest.

Un Don Juan més humà
El muntatge que es podrà veure al Teatre-Auditori es focalitza en la figura de Don Joan, un mite que ha estat interpretat sota diferents òptiques, però amb un denominador comú: un personatge condemnat a morir jove degut al seu caràcter antisocial que el porta a transgredir totes les normes ètiques i religioses. I Don Joan coneix la seva condemna, però en comptes de defugir-la, va cap a ella amb pas ferm doncs l’únic final digne a la seva vida dissoluta és una mort en la plenitud de la seva joventut.
Tanmateix, a 'Don Joan, memòria amarga de mi', Don Joan és enganyat per aquesta mort que li nega el seu petó final i que l’obliga a viure enfrontat al seu passat i a les seves pors, però que li donarà també l’oportunitat de conéixer sentiments ignorats fins aleshores.
A partir de textos de Tirso, Zorrilla, Molière i Palau i Fabre, el Don Joan que es podrà veure a Ripollet es mostra molt més humà i s’entrega a aquest examen que tots farem en un moment o un altre.
Un actor enfrontat a tres titelles. Un jove frare enfrontat a un passat misteriós. Un prior enfrontat als seus propis pecats. Una Mort en busca de l’amor de la seva vida. I al mig, Don Joan, un personatge que sense saber-ho, remourà els fonaments de tots ells...

Pages