L’àrea de Patrimoni del Patronat Municipal de Cultura (PMC) de l'Ajuntament de Ripollet organitzarà, a partir del proper més de març, un programa nou de visites guiades al Molí d’en Rata, adreçat al públic en general. D'aquesta manera, el consistori vol permetre que els ciutadans puguin apropar-se a l’antic molí fariner que, des de fa uns quatre mesos, torna a funcionar tal i com ho feia fa 150 anys, però amb l’aplicació de les noves tecnologies.
El Molí d'en Rata forma part del Centre d'Interpretació del Patrimoni (CIP) que porta el mateix nom, destinat a la difusió, conservació, recerca i gestió del patrimoni de Ripollet. Des del passat mes de novembre, el molí torna a funcionar. A l'antic sistema se li van afegir noves peces més moderns, com filtres i clor perquè la bassa estigui sempre neta. A més, el molí s'acciona automàticament amb un comandament a distància i, durant uns minuts, permet veure girar la roda del molí, que feia moldre el gra.
Els molins fariners servien per moldre cereals mitjantçant l'aplicació d'una energia. Aquesta podia ser de sang (força humana o animal), elòlica (molí de vent) o hidràulica (molí d'aigua). A Catalunya hi ha hagut molts molins hidràulics que aprofitaven els variats cursos d'aigua que discorren per la seva geografia. El Molí d'en Rata pertany a aquest darrer tipus de molins, gràcies a la resclosa que permetia desviar l'aigua que venia conduïda per un canal fina a la bassa que es trobava a tocar el Molí d'en Rata.
Aquest dipòsit aconseguia una regularitat en la pressió de l'aigua que queia sobre el rodet i també podia assegurar abastiment en períodes de sequera.
En el cas del Molí d'en Rata la turbina és horitzontal. La pressió de l'aigua fa que comuniqui l'energia del moviment directament a l'arbre o eix, la qual cosa fa que volti la mola de pedra. L'aigua, una vegada utilitzada, tornava al seu curs natural pel carcabà.
El procediment per moldre era el següent: el gra es posava a la gronça i, des d'allà, l'embut el portava a l'ull de la mola, per on queia, entremig de les moles. Un cop el gra era mòlt, sortia pel farinal i queia a la farinera, on es recollia la farina.
Foto: Ajuntament
(Llegeixi aquesta informació ampliada a l'edició d'A Fons Vallès del 23 de febrer)
