Aquesta setmana s'ha inaugurat al Centre Cultural de Ripollet l'exposició 'Les maculatures de Tharrats'. Es tracta d'una retrospectiva que inclou les millors peces que l'artista gironí Joan Josep Tharrats va elaborar amb aquesta tècnica gràfica des del 1954. La mostra està organitzada per l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Pineda i la Fundació Tharrats d'Art Gràfic.
L'exposició reuneix algunes de les millors creacions elaborades amb aquesta tècnica creada per Joan Josep Tharrats, de repercussió internacional, i que sorgeix de les màcules d'impremta, és a dir, del full imprès de manera defectuosa, encallat entre els corrons de la premsa i tacat per les retintades successives.
Pintor i escriptor, fundador del grup Dau al Set, Tharrats és considerat un dels artistes més rellevants de l’informalisme català del segle passat. Va estudiar a la ciutat francesa de Besiers (1932-1934), on va rebre una formació eminentment literària. Al 1935 es va instal·lar a Barcelona i va cursar estudis a l’Escola Massana. La guerra civil va interrompre els seus plans fins al 1942, quan va recomençar les seves activitats artístiques. Al 1947, a l’Institut Francès de Barcelona, va conèixer A. Puig, J. Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Brossa i Josep Vicenç Foix, amb alguns dels quals va fundar el grup Dau al Set, va organitzar exposicions i activitats culturals, i va editar la revista del mateix nom. Va fer la primera exposició personal al 1950 a les galeries El Jardín, de Barcelona i, des d’aleshores, en va celebrar més d’un centenar arreu del món i va arribar a ser un dels pintors catalans més coneguts internacionalment. A partir del 1954 va exposar regularment a la Sala Gaspar de Barcelona.
L'exposició reuneix algunes de les millors creacions elaborades amb aquesta tècnica creada per Joan Josep Tharrats, de repercussió internacional, i que sorgeix de les màcules d'impremta, és a dir, del full imprès de manera defectuosa, encallat entre els corrons de la premsa i tacat per les retintades successives.
Pintor i escriptor, fundador del grup Dau al Set, Tharrats és considerat un dels artistes més rellevants de l’informalisme català del segle passat. Va estudiar a la ciutat francesa de Besiers (1932-1934), on va rebre una formació eminentment literària. Al 1935 es va instal·lar a Barcelona i va cursar estudis a l’Escola Massana. La guerra civil va interrompre els seus plans fins al 1942, quan va recomençar les seves activitats artístiques. Al 1947, a l’Institut Francès de Barcelona, va conèixer A. Puig, J. Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Brossa i Josep Vicenç Foix, amb alguns dels quals va fundar el grup Dau al Set, va organitzar exposicions i activitats culturals, i va editar la revista del mateix nom. Va fer la primera exposició personal al 1950 a les galeries El Jardín, de Barcelona i, des d’aleshores, en va celebrar més d’un centenar arreu del món i va arribar a ser un dels pintors catalans més coneguts internacionalment. A partir del 1954 va exposar regularment a la Sala Gaspar de Barcelona.
Les seves primeres mostres a l’estranger van ser al 1955 a Estocolm i Nova York. Va participar en la V Biennal de São Paulo (1959) i a les edicions del 1960 i el 1964 de la de Venècia en sales especials. Va ser fundador de l’Associació d’Artistes Actuals (1966), del Saló de Maig (1957) i, amb d’altres, del grup O Figura (1961). Al 1975 va celebrar-se una exposició antològica de les seves obres a la Fontana d’Or de Girona, i al 1985, a París. Al 1993, va celebrar-se l’exposició 'Setanta-cinc anys' al Palau Robert de Barcelona.
Va ser un dels capdavanters de les avantguardes catalanes de la postguerra. A l’època de Dau al Set va derivar d’una abstracció lineal i surrealitzant vers un informalisme de riques textures,
lliure grafia i color abundós. Va emprar una particular versió de les tècniques d’estampació, que va anomenar maculatures, que li van permetere d’aconseguir fantasioses creacions. La
seva obra va ser sempre enriquida amb tota mena de materials i manipulacions. També va ser cartellista i il·lustrador de llibres i va fer murals, vitralls, mosaics (El mirador de l’alcalde, 1969),
joies, escenografies d’òpera (Spleen, 1984), etc.
Va ser autor de nombrosos escrits, entre els quals destaquen les poesies recollides a Abracadabra (1938), les col·laboracions a Revista, i llibres com Antoni Tàpies o el Dau Modern de
Versalles (1950), Artistas españoles en el ballet (1950), Picasso i els pintors catalans en el ballet (1982), Dames de tots colors (1992) o l’antologia Joan Josep Tharrats i la seva època (1999).
Va impulsar la revista d’art i poesia Negre+Blau (1983) i va crear la Fundació Tharrats d’Art Gràfic a Pineda de Mar (1991). Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1994), l’any 1983 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i al 1993 el Premi Nacional d’Arts Plàstiques.
