Tots els arqueòlegs que van participar l’any 2004 en l’excavació del jaciment arqueològic del carrer de París de Cerdanyola, datat a finals del neolític, s’ha sotmès a tècniques forenses per garantir la validesa dels resultats d’un estudi internacional sobre els moviments de població de fa més de 4.000 anys a Europa. En concret se’ls han pres mostres d’ADN per tal de descartar que el seu s’hagués pogut transferir a les restes humanes antigues.
Actualment s’està desenvolupament un projecte de recerca a gran escala sobre el neolític i períodes posteriors, però molt especialment sobre l’expansió de la cultura del vas campaniforme. Per tal de saber si es tracta d’un fenomen local o d’una expansió centreuropea s’estan estudiant les restes humanes de diferents jaciments europeus. L’estudi es fa a partir de l’ADN mitocondrial que es transmet per línia femenina.
Un dels jaciments arqueològics que participa en aquest projecte és el jaciment del carrer de París de Cerdanyola. Durant aquests dies l’antropòloga, Tona Majó, que està estudiant les restes humanes del jaciment cerdanyolenc, agafarà dues dents de cadascun dels individus. Aquest material s’enviarà a una universitat australiana.
En el futur, quan l’estudi estigui acabat, els investigadors del jaciment cerdanyolenc participaran en les publicacions posteriors que se’n derivin.
A més d’aquestes mostres també se n’agafaran de la placa dental per a un altre estudi especialitzat sobre diversos aspectes com l’alimentació o les malalties.
Característiques del jaciment
El jaciment arqueològic del carrer de París és una sepulcre col·lectiu del final del neolític que es va localitzar mentre es realitzaven unes obres en un solar d’aquest carrer. Les excavacions arqueològiques van permetre recuperar les restes humanes de més de 60 individus i alguns objectes dels aixovars funeraris. L’hipogeu se situa cronològicament a finals del neolític, en un període anomenat calcolític (2.700-2.100) i pertany al que es coneix culturalment com a fenomen campaniforme.
Foto: Ajuntament (JRU)
