L'Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell, l'entitat que gestiona els espectacles professionals del Teatre-Auditori de Ripollet, continuarà demà amb la seva programació. Ho farà amb una proposta teatral, 'Petits crims conjugals', un text escrit el 2003 sobre les contradiccions de les relacions amoroses en una parella.'Petits crims conjugals' no és cap nou episodi de crònica negra sinó una anàlisi a ulls de l'escriptor Eric-Emmanuel Schmitt de les relacions de parella en clau d'intriga. Els protagonistes són Gilles i Lisa. Ell és víctima d'un misteriós accident i després de passar una temporada a l'hospital torna a casa. Ella haurà d'ajudar-lo a reconstruir la seva vida a partir del que li pugui anar explicant. Sota la direcció de Xicu Masó, Ramon Madaula i Laura Conejero tornen a pujar junts a l'escenari per a donar vida a aquesta parella que ha d'enfrontar-se a una autèntic conjunt de revelacions i ocultacions, de passions i d'odi, d'amor i d'indiferència després de quinze anys de convivència.
'Petits crims conjugals' podria ser una obra sobre "la violència de la passió de l'inici de qualsevol parella, que evoluciona cap a formes més implícites, més ocultes", apunta l'escriptor del text Eric-Emmanuel Schmitt, que afegeix que l'obra explica una història totalment actual i parla "d'una forma d'estimar molt actual". "Avui, veiem que les parelles s'uneixen i se separen amb molta facilitat, perquè les convencions socials, religioses i familiars ja no tenen el mateix pes que abans", assenyala Schmitt, per a qui "és necessari que hi hagi bones raons perquè una parella es mantingui, una cosa que no acostuma a succeir en el temps actual".
Amor i intriga
El director Xicu Masó opina que amb 'Petits crims conjugals' té la sensació de tenir dues obres a la vegada: "una sobre l'anàlisi de la vida conjugal madura i una altra d'intriga". La dificultat de mantenir la intriga durant tota l'obra, sense els recursos del cinema, ha estat el principal repte al qual s'ha enfrontat Masó, i per aquesta raó "ha estat interessant treballar amb el tempo, el ritme, les mirades". Per a contribuir al manteniment d'aquesta trama de suspens, Masó va optar per "donar a la música un tractament de banda sonora de pel·lícula".
