La combinació de tres mesures complementàries per eradicar el mosquit tigre – evitar l’aigua estancada, utilitzar insecticides per eliminar larves i adults, i netejar els terrenys d’escombraries – redueix la seva presència a la meitat. Així ho demostren els resultats d'un estudi experimental dut a terme a Sant Cugat i Rubí, coordinat per científics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).L'informe ha avaluat l'eficiència d’un conjunt d’estratègies complementàries en la reducció de la població de mosquit tigre (Aedes albopictus), iniciades el mes de febrer de 2008. La recerca està basada en el recompte d’ous a petites trampes experimentals i els investigadors han observat per primer cop com el seu nombre ha disminuït en aplicar les mesures.
Les estratègies incloïen, en primer lloc, un programa de visites d'un equip d'informadors a les vivendes de les àrees afectades, per tal d’explicar mesures de prevenció i evitar que s’acumulés aigua estancada en els recipients domèstics dels jardins i patis. En segon lloc, el tractament amb insecticides als embornals, dipòsits d’aigua i clavegueram, per tal d’eliminar les larves, i a la vegetació dels parcs i jardins, per eliminar insectes adults. Per últim, la neteja de brossa i escombraries incontrolades als terrenys que poguessin afavorir la proliferació dels mosquits.
Al llarg del programa de visites, els investigadors han inspeccionat més de 3.000 cases i s’han entrevistat amb gairebé 700 persones. Per demostrar l'efectivitat enfront del mosquit tigre, s’ha fet recompte dels ous dipositats per les femelles en unes senzilles trampes consistents en trossos de fusta en l'interior de petits gots d'aigua. Aquestes trampes reprodueixen les condicions dels troncs d'arbres on el mosquit es reproduïa originàriament en les selves asiàtiques.
L’estudi, publicat a Transactions of the Royal Society of Tropical Medicine and Hygiene, ha demostrat per primera vegada a Europa, com els ous trobats han estat significativament inferiors en les àrees d'intervenció respecte de les àrees control on no s’havia dut a terme cap mesura d’eradicació. En concret, el nombre d’ous de les zones on s’han aplicat les mesures s’ha reduït a la meitat respecte a les altres àrees.
Originària dels boscos asiàtics, Aedes albopictus es va detectar per primer cop a Espanya a Sant Cugat l'estiu de 2004, i des d'allà va iniciar una ràpida expansió a la resta de municipis catalans. Actualment afecta 119 municipis i, potencialment, a uns 5 milions de persones de tota Catalunya.
Tot i que les molèsties que ocasiona el mosquit justifiquen els esforços per a eliminar-lo, la motivació de l’estudi ha estat la importància de l’insecte com a vector de determinades malalties produïdes per arbovirus, com el dengue o la febre groga entre d’altres. Es tracta del primer insecte amb capacitat de transmetre aquestes malalties tropicals a Espanya i la seva arribada va suposar un canvi de paradigma al nostre país. El risc que a Europa es transmetin aquestes malalties es va considerar inicialment baix, però possible. A l'estiu de 2007 Itàlia va experimentar un brot epidèmic de febre Chikungunya amb 200 afectats a causa del mosquit tigre i posteriorment hi ha hagut casos esporàdics de dengue a França. D’aquesta manera, l’estudi ofereix un model d'intervenció pel control d'aquest insecte en l'àrea mediterrània que permet afrontar aquesta amenaça per a la salut pública.
En la recerca, coordinada per investigadors del Departament de Farmacologia, Terapèutica i Toxicologia de la UAB i del Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, també han participat científics de l’Estació Biològica de Doñana, de la Fundació de Recerca Mútua de Terrassa, adscrita a la UB, i del Departament d’Ecologia de la Universidad Autònoma de Madrid.
