El Festival Internacional de Blues de Cerdanyola ja escalfa motors. Qui vulgui gaudir al màxim dels concerts estrella de la XXIV edició del certamen no cal que esperi a les dates de la seva celebració, del 20 al 22 d’octubre. Enguany, l’organització facilita als afeccionats i públic en general l’assistència als grans concerts del festival i, des de fa unes setmanes, ja ha posat a la venda les entrades per accedir-hi a través del servei Servicaixa. També es poden adquidir a l'Ateneu de Cultura, que enguany serà l'escenari de tots les actuacions programades.
El Festival Internacional de Blues de Cerdanyola és el degà dins del seu estil al nostre país i a l’Estat Espanyol. Ja des dels seus orígens va començar a despuntar amb unes programacions molt interessants, amb artistes que moltes vegades no s’havien vist mai per les nostres terres. D’aquesta manera, va aconseguir fer-se un lloc dins l’escena de festivals a Catalunya i a Espanya.
En els darrers anys, l’Associació d’Amics del Blues organitza, conjuntament amb l’Ajuntament, el Festival Internacional de Blues, com a principal eix programàtic del festival, posant l’accent en el blues, però obert a altres estils emparentats amb el Blues i amb la música negra com el Gospel, el Swing, el Soul i el Rock en les seves diverses vertents.
Paral·lelament als concerts s’hi han incorporat diversos actes com poden ser les Blues Sessions amb escoles de la ciutat o la Barbecue & Blues.
L’Ajuntament de Cerdanyola ha encarregat el cartell del Festival Internacional Blues de Cerdanyola a diferents artistes des de la seva creació, i va incorporar la idea de fer, paral·lelament, una exposició de l’autor del cartell a l’Espai Enric Granados, a més d’assegurar la incorporació de l’original al Fons d’Art municipal. A partir d’aquest moment la línia que s’ha seguit a l’hora d’adjudicar el cartell ha estat la de prioritzar la qualitat de l’artista amb un perfil que inclogués experiència i coneixement en el camp del disseny gràfic.
Del 1995 han creat el cartell del Festival artistes com Josep Guinovart, Perico Pastor, Didier Laurenço, Joan Pere Viladecans i Josep Pla Narbona, Agustí Puig, Carme Sanglas, Ramiro Fernàndez Saus, o Josep Lluís Jubany, Oriol Vilapuig, Nazario entre altres.
En els darrers anys també s’ha apostat per generar una marca -BLUES de CERDANYOLA- que, amb el pas de les edicions, s’ha consolidat com un referent gràfic identificatiu únic i exclusiu d’un producte musical amb qualitat.
Cartell d'enguany
Tot i que l'organització presentarà en roda de premsa la programació del festival, ja es coneix el gruix principal dels artistes que participaran enguany. Així, els concerts -tots es faran a les 21,30 hores- s'obriran el dijous 20 d'octubre amb l'Andreu Martínez Band i amb Devon Allman's Honeytribe.
Al dia següent, el divendres 21 d'octubre, serà el torn de Blackfoot i, especialment, de The Yardbirds. A aquestes alçades, tothom coneix la llegenda dels Yardbirds, sinó la seva música; la banda va “graduar” a tres de les llegendes de la guitarra de Blues i Rock: Eric Clapton, Jeff Beck i Jimmy Page. Van crear el hard rock partint dels 12 compassos del Blues, doblant els tempos i saturant els amplificadors fins al 10. En l’escena de clubs de la Gran Bretanya, The Yardbirds, The Animals, The Rolling Stones eren els amos de l’escena. The Yardbirds varen eixamplar les fronteres de la guitarra elèctrica, experimentant amb feedback, sustain, i fuzztone. També van encunyar i popularitzar el terme “rave-up”, una espècie de jam caòtica on es tocava amb molta força sense parar, no com a solistes, sinó en grup, fins a arribar al clímax al cap de 20 o 30 minuts, un vibrant climax de decibels i de pura energia, i després—tornaven al tema per a una volta més. The Yardbirds van ser el pont entre el R&B blanc de principis dels seixanta a Londres i el caldo de cultiu de la psicodèlia predecessora del que més tard seria el heavy metal a la dècada dels 70. Si, the Yardbirds varen marcar el camí de la guitarra de Rock Guitar tal i com la coneixem avui.
The Yardbirds, potser més que qualsevol altre banda, va introduir la pirotècnia de la guitarra en el rock & roll en els seixanta. Presentant a Clapton, Beck i Page al mon, i donant-los molt d’espai creatiu, la banda va crear les bases no només de Cream, the Jeff Beck Group i Led Zeppelin (el sobrenom dels quals originalment era the New Yardbirds), sinó virtualment per a cada banda de rock tocant amb distorsió, feedback i una descarada virtuositat en la guitarra elèctrica.
Ara, aquesta notable fita seria més que suficient perquè qualsevol banda mirés enrere amb nostàlgia, però aquesta banda encara evoluciona amb agressivitat. Tres anys després de ser introduïts al Rock & Roll Hall of Fame al 1992, The Yardbirds es van reagrupar, però es van mantenir a la reraguarda, posant-se en forma i preparant nou material. Això va canviar amb l’aparició del seu primer disc des de Little Games de 1967. El més sorprenent sobre aquest llarga durada, Birdland (en el segell Favored Nations Records de Steve Vai), és que després de 35 anys, el so segueix tenint el segell i l’electrificant marca dels the Yardbirds. Però també és molt actual, és una nova generació de valents, guitar-hero’s com els White Stripes, the Hives, the Strokes i the Vines connecten amb la revigoritzada audiència de Rock.
Entre els talents dels membres fundadors Dreja (guitarra rítmica, cors) i Jim McCarty (bateria, cors) han passat un munt de brillantíssims guitarristes.
La tradició dels The Yardbirds de treballar amb musics d’un talent i potencial extrems els ha portat a ser els que passin el testimoni a una nova generació de guitarristes.
Ben King, de vint-i-un anys, ens ha deixat a tots parats a la banda per les seves increïbles dots naturals i el seu sentiment cap a la nostra música . En Ben serà sens dubte una futura estrella de la qual n’estem orgullosos d’haver descobert i n’estem entusiasmats de tenir-lo a les nostres files.
Les primeres influències musicals de l’Andy Mitchell eren els grans guitarristes Jimi Hendrix i Jeff Beck, els seus ídols encara.
La seva personalitat musical reflecteix el seu amor per les bandes de Rock clàssic dels seixantes i setantes com Led Zeppelin, The Who i Free, entrelligats amb els clàssics del Soul dels setantes dels The Isley Brothers, Stevie Wonder, i la llegenda del Folk Joni Mitchell.
Com a músic en enregistraments, productor i music de sessió, ha treballat amb artistes com Loretta Heywood (Bomb The Bass) Nick Kershaw, Boo Hewerdine, Dave Dix (Black), Brian Eno i Damon Albarn.
David Smale és un magnífic baixista de nova generació. Ens aporta tant força com imaginació, ambdues coses importants, a la nostra secció rítmica.
Aquesta gran formació estan molt ben acompanyats a Birdland, que presenta a convidats especials com alguns notables de les sis cordes com Brian May, Slash, Joe Satriani, Steve Lukather, Jeff "Skunk" Baxter, Vai i Jeff Beck, que torna per donar-se una volta amb el seu antic chassis. Aquesta alineació de luxe, juntament amb la introducció del contemporary destre Mayo, converteix en disc en una festa d’amants del Rock.
Per tal de donar a conèixer a la banda i obrir-se a una nova generació d’amants de la música, els membres de la banda, per suggeriment de Vai, va decidir reenregistrar vuit clàssics dels Yardbirds: "I'm Not Talking" (amb Mayo a la guitarra principal), "The Nazz Are Blue" (presnetnant a Baxter), "For Your Love" (amb Johnny Rzeznik dels the Goo Goo Dolls’ a la veu), "Train Kept a Rolling" (Satriani), "Shapes of Things" (Vai), "Over, Under, Sideways, Down" (Slash), "Mr. You're a Better Man Than I" (May) i "Happenings Ten Years Time Ago" (Lukather). "Alguns dels temes antics sonen increïblement actualment," diu Dreja, "i avui dia, amb millors equips de so, entre directe al segle XXI perfectament be."
"Ho considero un gran honor que tots aquests respectadíssims músics hagin decidit venir a enregsitrar," diu McCarty. "Però de nou, the Yardbirds sempre han estat un punt de referència per a autèntics i exploratius musics, del passat i del present."
Aquestes reinterpretacions estan intercalades amb set temes nous que perpetuen la tradició musical dels Yardbirds—"Crying Out for Love," "Please Don't Tell Me ’Bout the News," "Mr. Saboteur," "My Blind Life", "Mystery of Being," "Dream Within a Dream" i "An Original Man (A Song for Keith)" — mentre donen regne solta a tot el poder i la capacitat de la nova banda.
Treballar amb el productor Ken Allardyce (Weezer, Fleetwood Mac, Green Day, Goo Goo Dolls), un renovat Scot que es va enamorar dels the Yardbirds quan els va veure telonejar als The Beatles al 1964, la banda enregistra el disc als Mothership Studios de Vai a Hollywood, amb acabats realitzats a uns estudis de Londres i a l’estudi de Jeff Beck’s a casa seva a Sussex.
"Realitzar el nostre primer àlbum en tants anys havia estat un objectiu en els darrers anys," diu Dreja. "Volíem fer els nostres temes originals i les noves però amb una producció moderna, mentre preservàvem l’essència de sempre. Per mi, no sembla que haguem estat fora durant 35 anys. Els Yardbirds segueixen estan a la cresta de la onada, una banda potent, que connecten en aquest àlbum."
Wishbone Ash per tancar
Les actuacions es tancaran el dissabte 22 d'octubre amb la presència de Wishbone Ash, banda de rock britànica amb milions de vendes de discs i de fans als concerts per tot el mon.
Wishbone Ash va ser formada per Martin Turner i Steve Upton, que van arribar a Londres al 1969 per embarcar-se en la seva aventura musical. L’intent de crear un so musical que fos ric en textures i melodies, Martin Turner va concebre el innovador segell distintiu de les harmonies guitarristiques mentre els guitarristes Ted Turner i Andy Powell van ser reclutats per via d’un anunci del Melody Maker. L’associació de la formació original de Wishbone Ash va forjar una identitat musical única que produiria alguns dels treballs més estimats del rock britànic i va influenciar moltes bandes d’èxit. Wishbone Ash esdevindria sinònim de rock d’alta qualitat amb melodies guitarreres.
Després de més de quaranta anys, la duradora música de la marca Wishbone Ash continua deleitant audiènces per tot el mon a través d’ambdós registres: els concerts en directe i un ric llegat de material enregistrat que continua sent gaudit per nous i vells fans. Edicions d’àlbums classic com Argus, Pilgrimage, There’s the Rub, New England i Live Dates defineixen el so de Wishbone Ash i han tocat el cor de diverses generacions d’amants de la música. Com a vocalista i creador principal, Martin Turner va ser crucial per l’èxit de crítica i comercial de la majoria dels discs reverenciats de Wishbone Ash’s, amb la seva apassionant forma de cantar, habilitat per a composar, el seu sentit de la melodia i les qualitats per produir es va convertir en peça clau del so de Wishbone Ash.
El fundador i membre original Martin Turner continua interpretant els temes mes estimats de la banda amb la seva nova formació. Martin Turner’s Wishbone Ash presenta als guitarristes Ray Hatfield i Danny Willson, i al bateria Dave Wagstaffe. La formació es manté fidel a l’original projecte de Wishbone Ash i realitza un show basat en material de l’era clàssica de Wishbone Ash, presentant els temes favorits del públic en directe amb classics dels discs.
Al 2010 Martin Turner va celebrar el 40è aniversari de la formació de Wishbone Ash amb l’aclamada gira Life Begins, que va seguir d’aprop al tour Argus al 2008/09 i aparicions en el important Classic Legends of Rock per teatres de tot el regne Unit. Al 2010 Martin Turner’s Wishbone Ash també va tocar al High Voltage festival a Londres, on es van ajuntar amb l’altre membre original de Wishbone Ash Ted Turner. El show el van veure milers de fans de Rock i el concert va ser votat com el preferit de milers d’oients a Planet Rock radio.
Al 2011 ha sortit el DVD i CD Life Begins filmat i enregistrat al 2010 i contenint una actuació en directe seminal àlbum Argus (votat ‘Àlbum de l’Any al 1972’ als semanaris musicals Melody Maker i Sounds) al mateix temps que altres clàssics de Wishbone Ash. A més, Martin Turner publica, per primera vegada, les seves memòries en un proper llibre autobiogràfic, detallant la seva història en la música. El càndid estil de Martin Turner per explicar històries el converteix en una lectura essencial per a qualsevol amb un interès en la història de Wishbone Ash o la industria musical en general.
Martin Turner descriu el treballar amb la seva banda actual com “una experiència molt gratificant tan a nivell personal com musical, amb una vibració molt positiva, o com en les primers èpoques de Wishbone Ash. Collectivament havíem passat unes grans estones revisitants els grans èxits d’aquella època de Wishbone Ash, recreant l’essència de molts temes, alguns dels quals no s’han tocat gairebé mai en directe, i fent-nos recordar a tots sobre la diversitat musical existent en els vells temes de Wishbone Ash. N’estic segur que hem creat un directe que plaurà a tots els veritables coneixedors de Wishbone Ash.”
