Oriol Broggi tornarà a Ripollet el proper 4 de maig per a presentar el seu darrer muntatge. El director, un habitual a les programacions de l'Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell, visitarà novament el Teatre-Auditori amb la seva versió de 'Luces de Bohemia', on hi participen actors com Lluís Soler, Manel Dueso o Jordi Martínez. Un èxit al Festival Grec 2011, i una picada d’ullet a Valle-Inclán, un geni immortal.
Obra cabdal de la literatura dramàtica espanyola, 'Luces de bohemia' és una garrotada a l’Espanya oficial d’inicis del segle XX, una societat a la qual Ramón María del Valle-Inclán titllava d’infame i canalla. Un país inculte que ignorava els genis, que callava les veus discordants i condemnava tothom que s’apartava de les rígides normes socials i morals.
L’heroi d’aquesta delirant sàtira, Max Estrella, un Quixot que observa el món amb ulls crítics, va alçar-se en el seu dia com a símbol de la dissidència, del pensament modern. La seva filosofia, la seva ferotge i esperpèntica denúncia de la política i la societat espanyoles, són encara vigents
cent anys després, com es fa palès en aquest respectuós muntatge dirigit per Oriol Broggi.
'Luces de bohemia' és una obra de Valle-Inclán que apareix publicada l’any 1924. El text ens parla de manera cruel de la vida literària i de la societat espanyola del seu temps. La publicació del 1924 inclou alguns capítols nous i és la síntesi de la reflexió estètica i ideològica de Valle-Inclán en aquell període. Des del 1920 havien anat apareixent capítols de l’obra, però fins al 1924 no es va publicar l’obra compacta i definitiva.
Valle–Inclán fa una crítica a la societat espanyola, a la qual acusa de no donar cabuda ni als genis ni als treballadors. Una societat que descriu com a “canalla” i plena d’infàmia. L’obra posa de manifest la decadència d’Espanya i dels espanyols que vistos des de fora resulten “esperpèntics”.
La mirada de Valle és valenta i molt moderna per tractar-se d’un ciutadà espanyol dels anys 20.
Quan els personatges es miren “des de dalt”, es fan petits. Quan en canvi, es miren “des de baix”, a través de la visió clàssica, les figures es magnifiquen. En les dues visions es crea una deformació, la primera dóna peu a l’esperpento, la segona crea herois. D’aquesta manera es demostra com en allò bell és sempre igualment present la deformació (Allò lleig és part d’allò bell, com sostenia Bodei) i com l’home se sent atret pel desconegut i pel que és diferent.
El protagonista de Luces de bohemia és Max Estrella, un personatge clàssic de la literatura espanyola. Aquest surt pel matí de casa seva amb Don Latino, per reclamar que li paguin més per la seva novel·la que ha venut el mateix Don Latino. Però no aconsegueix millorar el preu i acaba dins una taberna emborratxant-se. Hores més tard, la policia l’agafa pel carrer fent escàndol amb un grup de joves modernistes raó per la qual és empresonat. Aconsegueix sortir de la presó gràcies a la intervenció d’un Cap de redacció del diari El Popular. Al sortir va a veure el Ministre de Governació, antic company d’estudis, amb l’objectiu de demanar-li recompensa pel que ha passat. El ministre promet donar-li uns diners cada mes, però no res més... D’aquí marxa a un cafè on convida a sopar a Don Latino i a Rubén Dario. Camí cap a casa té una visió de la seva pròpia mort i al matí següent unes veïnes el troben mort. L’esperpento acaba amb l’enterrament del poeta Max Estrella. I Don Latino s’emborratxa a una taberna intentant assumir la pèrdua del seu gran amic.
