L’Institut de Recerca en Economia Aplicada (IREA) de la
Universitat de Barcelona ha analitzat la capacitat de les 26 ciutats més grans
de la província per atreure i mantenir activitat econòmica d’excel·lència.
L’estudi conclou que Sant Cugat disposa del millor entorn perquè s’hi
estableixin empreses d’alt valor tecnològic i de coneixement, seguida de
Cerdanyola i Barcelona. Per valorar el potencial de cada municipi s’han tingut
en compte 9 grans indicadors socioeconòmics, entre els quals destaquen el
capital humà, la disponibilitat d’infraestructures, el dinamisme empresarial o
el nivell d’innovació.
L’estudi -titulat Sistema Municipal d’Indicadors
d’Excel·lència Empresarial (SMIEE)- avalua la potencialitat dels 26 municipis
seleccionats per localitzar empreses de qualitat a través de 9 grans indicadors
socioeconòmics. Aquests indicadors, establerts seguint els criteris de Science,
Technology and Industry Score Board de l’OCDE (2001) i la Classificació Catalana
d’Activitats Econòmiques (CCAE) de la Generalitat de Catalunya, són el capital
humà; sòl i locals; infraestructures; accessibilitat; pressió fiscal; clústers
empresarials; dinamisme empresarial; qualitat de vida i medi ambient; i
innovació.
Cerdanyola ocupa la segona posició de l’índex global, tot i que
amb molt poca diferència amb el tercer municipi (Barcelona) i una mica allunyada
del primer (Sant Cugat). L'estudi assenyala que
Cerdanyola destaca per la
seva molt bona puntuació a l’apartat d’innovació, degut a tenir al seu municipi
el Campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma. També ocupa el primer lloc
al factor de sòl i locals (tot i que gairebé empatada amb el segon municipi,
Manresa), degut a les importants actuacions de l’Incasòl a Cerdanyola.
A
altres factors com capital humà, clústers empresarials o dinamisme empresarial,
Cerdanyola també obté una puntuació per sobre de la mitjana dels 26 municipis.
En canvi, es troba per sota de la mitjana (tot i que prop d’aquesta) a factors
com infraestructures, accessibilitat o qualitat de vida.
Les principals fonts
utilitzades per elaborar aquest estudi han estat la base de dades de municipis i
comarques de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT); la base de dades
HERMES (Diputació de Barcelona); la base de dades del Registre d’Afiliats a la
Seguretat Social (INSS), la base de dades SABI (Sistema de Análisis de Balances
Ibérico); les bases de dades dels Departaments de la Generalitat que són
accessibles online, les microdades demogràfiques proporcionades per l’Instituto
Nacional de Estadística (INE), l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de l’Entitat
Metropolitana del Transport (2009) i les Pàgines Grogues. Les dades utilitzades
en aquest estudi han estat les més recents possibles i corresponen –donada la
gran variabilitat de fonts- als anys 2008, 2009 i 2010.
