El nou llibre “La Guerra de Successió al Vallès Meridional (1700-1716) será presentat a Barcelona - A FONS VALLES hemeroteca

A FONS VALLES hemeroteca

El diario digital de Cerdanyola y Ripollet

Últimas noticias

Post Top Ad

Responsive Ads Here

El nou llibre “La Guerra de Successió al Vallès Meridional (1700-1716) será presentat a Barcelona

Després d'una llarga itinerància de presentacions als pobles vallesans, de juny a octubre d'enguany, passant per Cerdanyola, Montcada, Ripollet, Barberà i Sabadell, arriba a Barcelona, El nou llibre “La Guerra de Successió al Vallès Meridional (1700-1716). (El proper dimecres, 26 de novembre, a les 18:50 h, al BORN CENTRE CULTURAL).

El llibre és una monografia històrica sobre com es va viure la Guerra de Successió als pobles del Vallès, propers a la serra de Collserola, escrita per l’historiador Miquel Sánchez. Monografia a cavall entre la història local i la comarcal. Consta de 170 pàg. i 120 imatges.
Concedint especial atenció a una munió important de municipis veïns com els de Montcada, Ripollet, Barberà, Cerdanyola i Sant Cugat, amb algunes incursions a altres viles properes com les de Terrassa, Caldes i Sabadell. És el que he definit com Vallès meridional.
En tots aquests indrets la guerra va tenir una repercussió similar. Els pagesos, que eren els més pobres, van veure seriosament delmada la seva economia, mentre que els nobles i la burgesia comercial de Barcelona la van patir, però en menor escala; la principal motivació va ser més ideològica que econòmica.
El llibre s’ha estructurat en tres parts diferenciades. A la primera part, es mostren els precedents de la guerra, especialment quant a l’animadversió vers les tropes franceses, a causa de les actuacions d’aquestes al llarg dels últims dos segles: “gascó” i “gavatx” eren les paraules pejoratives més emprades a Catalunya per designar bandolers i tropes depredatòries franceses, mentre que el mot “occità” va gaudir  de la consideració per la contribució positiva que pagesos i artesans, d’aquella procedència, van aportar al Principat al llarg del segle XVII.
A l’animadversió manifesta als exèrcits francesos, a causa dels estralls i malvestats causats als masos, camps i esglésies catalans, va seguir quasi a continuació (G. Segadors) i simultàniament (G. Successió), la mateixa animadversió a les tropes castellanes que van envair Catalunya, quan la guerra de 1640, i que ja es van quedar per sempre més al Principat. Aquestes són les que van protagonitzar la major part de la repressió decretada per Felip V contra el poble català.
La segona part del llibre es concentra exclusivament als principals fets de la Guerra de Successió, des d’una perspectiva general, tot i que inclou fets vallesans, especialment els relacionats amb els camins militars i l’ocupació de Terrassa.
La tercera part és la més local. Comença amb una anàlisi dels dos bàndols enfrontats: els borbònics i els seus caps més destacats com els Marimon, els Llupià, els Aparici, etc; i els austriacistes com els Desvalls i els Vilana-Perles. També s’analitza l’opció partidistes dels dos monestirs propers: el de Sant Cugat del Vallès i el de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Tot seguit, s’estudien set masos vallesans, tots ells partidaris de Carles d’Àustria; els seus possessors són famílies nobles, residents a Barcelona, com els Cordelles, els Vila Casamitjana, els Sants, els Santjoan, els Catà i els Busquets. També es recull com va ser la vida dels pagesos de Cerdanyola i els artesans dels molins paperers de Ripollet. A Cerdanyola tot va seguir igual: els pagesos van intentar prosseguir el conreu dels camps i a Ripollet la fabricació de paper no es va deturar. Més encara, Ripollet va ser ocupada per l’exèrcit castellà i l’intendent Josep Patiño va assajar la imposició als habitants locals, la qual seria la base del futur Cadastre Patiño de 1717.
La Guerra de Successió es va iniciar a Barcelona el 20 de juny de 1705  (Tractat de Gènova amb Anglaterra) quan Catalunya va signar aquell tractat amb Anglaterra i va acabar a Barcelona el 1714 (amb la caiguda de la ciutat). Mentre, al llarg d’aquells deu anys, la guerra es va escampar arreu del territori català, Vallès inclòs.
El llibre “La Guerra de Successió al Vallès Meridional. Els casos de Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Sant Cugat (1700-1716)” analitza com es va manifestar aquesta guerra en el territori vallesà proper a Collserola. Podríem pensar que molts dels problemes actuals que patim a Catalunya arrenquen del Compromís de Casp (1412) de la unió dinàstica de 1479 o d’altres confrontacions posteriors.
Però, no! Tot i la seva importància, la qual no podem relativitzar, ni Trastàmares, ni Remences, ni Reis Catòlics ni Segadors formen part de les principals mancances que avui patim com a comunitat nacional i com a país modern i lliure.
El cop mortal i decisiu és el que va tenir lloc de resultes de la derrota absoluta l’onze de setembre de 1714 i de la repressió que el rei Felip V de Borbó va exercir abasta i profundament contra Catalunya, des del mateix moment de la caiguda de Barcelona fins els decrets de Nova Planta (1716) i la sostinguda persecució que el règim borbònic va dur a terme contra els catalans, les seves institucions, llengua i costums, en les dècades posteriors.

Pages