Avui divendres dia 12 de Desembre, a les 19:15 h. tindrá lloc l'inauguració al Museu d'art de Cerdanyola de l'exposició "Gravats de Goya. Caprichos i Proverbios".
Francisco de Goya y Lucientes
Es va formar al taller de José Luzán. A Roma va estudiar el barroc italià. Quan es va instal•lar a la Cort va començar a pintar cartons per a la Real Fàbrica de Tapissos sota la direcció d'Anton Raphael Mengs, les relacions amb el qual no eren massa fàcils. Al 1785 es va convertir en pintor del rei Carlos III i al 1799 al pintor de càmera del rei Carlos IV. En aquesta època va pintar grans retrats.
La malaltia que Goya va sofrir feia 1793 li va deixar sord, fet que li va fer canviar la seva visió feia la societat. En “Los Caprichos” va començar a plasmar el seu costat negatiu: la corrupció, la prostitució i l'alcavot, la superstició i la bruxeria, l'anticlericalisme. Després de la Guerra de 1808 contra la França napoleónica, Goya va crear una gran serie de gravats anomenats “Los desastres de la Guerra”, en els que es reflecteixen la violència, la fredor, la misèria... Després de la instal•lació de l'absolutisme al país, Goya va decidir exiliar-se a Burdeos, on va passar els seus últims dies i va pintar el seu últim quadre la Lechera de Burdeos.
Es considera com el primer pintor modern, l’obra del que va influir als moviments pictòrics posteriors, com l'impressionisme i l'expressionisme.
Es va formar al taller de José Luzán. A Roma va estudiar el barroc italià. Quan es va instal•lar a la Cort va començar a pintar cartons per a la Real Fàbrica de Tapissos sota la direcció d'Anton Raphael Mengs, les relacions amb el qual no eren massa fàcils. Al 1785 es va convertir en pintor del rei Carlos III i al 1799 al pintor de càmera del rei Carlos IV. En aquesta època va pintar grans retrats.
La malaltia que Goya va sofrir feia 1793 li va deixar sord, fet que li va fer canviar la seva visió feia la societat. En “Los Caprichos” va començar a plasmar el seu costat negatiu: la corrupció, la prostitució i l'alcavot, la superstició i la bruxeria, l'anticlericalisme. Després de la Guerra de 1808 contra la França napoleónica, Goya va crear una gran serie de gravats anomenats “Los desastres de la Guerra”, en els que es reflecteixen la violència, la fredor, la misèria... Després de la instal•lació de l'absolutisme al país, Goya va decidir exiliar-se a Burdeos, on va passar els seus últims dies i va pintar el seu últim quadre la Lechera de Burdeos.
Es considera com el primer pintor modern, l’obra del que va influir als moviments pictòrics posteriors, com l'impressionisme i l'expressionisme.
Los Caprichos
És la primera sèrie de gravats realitzada per Francisco de Goya, que va fer-la, entre 1797 i 1799, per iniciativa pròpia, i no per encàrrec com altres estampes seves anteriors.
Consta de vuitanta composicions a l’aiguafort i l’aiguatinta. Cinc estampes més no foren incloses en el cos de l’obra definitiva. És una obra mestra de l’art europeu, d’una imaginació extrema, barrejada sovint amb un sentit crític molt agut. La primera edició sortí el 1799, però amb anterioritat Goya va estampar algunes proves de treball, sense la lletra del títol que cada estampa tindria, així com altres ja amb el títol posat.
És la primera sèrie de gravats realitzada per Francisco de Goya, que va fer-la, entre 1797 i 1799, per iniciativa pròpia, i no per encàrrec com altres estampes seves anteriors.
Consta de vuitanta composicions a l’aiguafort i l’aiguatinta. Cinc estampes més no foren incloses en el cos de l’obra definitiva. És una obra mestra de l’art europeu, d’una imaginació extrema, barrejada sovint amb un sentit crític molt agut. La primera edició sortí el 1799, però amb anterioritat Goya va estampar algunes proves de treball, sense la lletra del títol que cada estampa tindria, així com altres ja amb el títol posat.
Los Proverbios
És una serie (amb molta probabilitat incompleta) de vint-i-dos gravats realizats a l’aiguafort i l’aiguatinta, amb retocs de punta seca y brunyidor, realitzada per Goya entre els anys 1815 y 1823.
Es tracta de la serie de gravats de més difícil interpretació de les que va realitzar el pintor aragonés. Destaquen les visions oníriques, la presencia de la violencia y el sexe y la posada en solfa de les institucions relacionades amb l'Antic Régim y en general, la crítica del poder establert.
És una serie (amb molta probabilitat incompleta) de vint-i-dos gravats realizats a l’aiguafort i l’aiguatinta, amb retocs de punta seca y brunyidor, realitzada per Goya entre els anys 1815 y 1823.
Es tracta de la serie de gravats de més difícil interpretació de les que va realitzar el pintor aragonés. Destaquen les visions oníriques, la presencia de la violencia y el sexe y la posada en solfa de les institucions relacionades amb l'Antic Régim y en general, la crítica del poder establert.
