Perceval Press, editorial del reconegut actor Viggo Mortensen, va presentar a la UAB el llibre Hijos de la selva. FotografĂa etnográfica de Max Schmidt de mĂ dels etnògrafs argentins Federico Bossert i Diego Villar. Un llibre que mescla fotografĂa i els apunts Ăntims de l'etnògraf Max Schmidt.
L'aula magna de la Facultat de Ciències de la ComunicaciĂł va acollir l'acte de presentaciĂł del llibre Hijos de la selva. FotografĂa etnográfica de Max Schmidt (Perceval Press) el proppassat 20 de febrer. La presentaciĂł va comptar amb els comentaris dels autors Federico Bossert i Diego Villar; l'editor, Viggo Mortensen; i Jordi Serrallonga, professor del MĂ ster en Periodisme de Viatges de la UAB. L'acte,organitzat pel Gabinet de ComunicaciĂł i EducaciĂł de la UAB, va reunir mĂ©s de 240 estudiants.
El llibre forma part del projecte de Perceval Press d'estudi etnogrĂ fic de les tribus indĂgenes i pretĂ©n aportar a la disciplina un valor artĂstic a mĂ©s del contingut en la pròpia feina de l'investigador Max Schmidt: teòric, cientĂfic, literal i proper.
El particular etnògraf Max Schmidt
L'alemany Max Schmidt (1873-1950) va ser un pioner de l'etnografia. Els antropòlegs argentins Federico Bossert i Diego Villar recullen al seu llibre el treball de camp fotogrĂ fic realitzat per Schmidt al Gran Chaco, regiĂł de Paraguai, durant els anys 30 i 40 del segle XX. L'actor Viggo Mortensen, mecenes de projectes culturals i cientĂfics, Ă©s l'editor d'aquesta obra, que ha estat possible grĂ cies als documents conservats al Museu EtnogrĂ fic AndrĂ©s Barbero d'AsunciĂłn.
MĂ©s enllĂ de Schmidt, els autors dels llibres descobreixen a un personatge tĂmid, que pateix tot tipus de desventures i que tĂ© una existència quasi còmica per a algunes de les tribus que visita; un antiheroi de l'etnografia. El valor afegit de Max Schmidt Ă©s que, grĂ cies al seu personatge malaltĂs i inofensiu, aconsegueix una fotografia propera i sincera, que no mitifica l'indĂgena ni el transforma en un objecte d'estudi.
El futur del projecte
Una de les primeres preguntes que va sorgir Ă©s la d'una possible adaptaciĂł cinematogrĂ fica o documental de la vida Schmidt, on Mortensen va respondre que pensen donar-hi voltes i que ja han deixat caure la idea a alguns professionals coneguts del mĂłn del documental i la gran pantalla.
D'altra banda, els autors del llibre van confirmar que la feina amb les tribus indĂgenes de la selva amazònica de Brasil no ha acabat. Els impulsors del projecte ja han iniciat la investigaciĂł sobre l'estat actual d'aquestes tribus natives. A mĂ©s, per seguir amb el treball fotogrĂ fic, han ofert als propis natius que siguin ells els fotògrafs de les imatges que inclourĂ el proper volum de la història.
El particular etnògraf Max Schmidt
L'alemany Max Schmidt (1873-1950) va ser un pioner de l'etnografia. Els antropòlegs argentins Federico Bossert i Diego Villar recullen al seu llibre el treball de camp fotogrĂ fic realitzat per Schmidt al Gran Chaco, regiĂł de Paraguai, durant els anys 30 i 40 del segle XX. L'actor Viggo Mortensen, mecenes de projectes culturals i cientĂfics, Ă©s l'editor d'aquesta obra, que ha estat possible grĂ cies als documents conservats al Museu EtnogrĂ fic AndrĂ©s Barbero d'AsunciĂłn.
MĂ©s enllĂ de Schmidt, els autors dels llibres descobreixen a un personatge tĂmid, que pateix tot tipus de desventures i que tĂ© una existència quasi còmica per a algunes de les tribus que visita; un antiheroi de l'etnografia. El valor afegit de Max Schmidt Ă©s que, grĂ cies al seu personatge malaltĂs i inofensiu, aconsegueix una fotografia propera i sincera, que no mitifica l'indĂgena ni el transforma en un objecte d'estudi.
El futur del projecte
Una de les primeres preguntes que va sorgir Ă©s la d'una possible adaptaciĂł cinematogrĂ fica o documental de la vida Schmidt, on Mortensen va respondre que pensen donar-hi voltes i que ja han deixat caure la idea a alguns professionals coneguts del mĂłn del documental i la gran pantalla.
D'altra banda, els autors del llibre van confirmar que la feina amb les tribus indĂgenes de la selva amazònica de Brasil no ha acabat. Els impulsors del projecte ja han iniciat la investigaciĂł sobre l'estat actual d'aquestes tribus natives. A mĂ©s, per seguir amb el treball fotogrĂ fic, han ofert als propis natius que siguin ells els fotògrafs de les imatges que inclourĂ el proper volum de la història.