Les entitats que conformen la plataforma FEMVallès van presentar dimecres, davant del Consell d’Alcaldes al Consell Comarcal del Vallès Oriental, una proposta de marc conceptual del que seria “l’Àrea Vallès”, una proposta que la plataforma ha estat donant a conèixer en l’últim any i que continua treballant per assolir el màxim d’adhesions entre les principals entitats de les comarques del Vallès Occidental i del Vallès Oriental.
“Som conscients que entrarem en un període d’eleccions municipals en breu, però entenem que no podem aturar tota la feina que ja hem fet durant el 2014”, afirma Antoni Abad, actual president de la plataforma FEMVallès, “i que, precisament, cal posar sobre la taula el debat sobre l’Àrea Metropolitana de Barcelona, clarificar i definir l’àmbit regional i la perifèria d’aquesta AMB, particularment el Vallès”.
Fins el moment, FEMVallès ha presentat la seva proposta a diferents ajuntaments del Vallès; a representants de diferents grups polítics de l’arc parlamentari com ara Salvador Milà i Santi Rodríguez (President i Vocal de la Comissió de Territori i Sostenibilitat), Núria Parlón (Diputada PSC), Marta Ribas (Diputada ICV-EUiA), Marc Sanglàs (Diputat ERC), Albert Batalla i Lluis Coromines (Diputats CiU) o Miquel Iceta (Primer Secretari PSC); a entitats com l’Autoritat Metropolitana de Barcelona, l’Associació Àmbit de la B30, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis Riera Caldes; a col·legis professionals i, en breu, ho farà en el marc del Consell d’Alcaldes del Consell Comarcal del Vallès Occidental, i al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. “Això no té aturador, continuarem fent la presentació de la proposta i recollint adhesions”, conclou Abad.
La proposta de la plataforma FEMVallès, s’estructura en tres eixos, resumits de la manera següent:
1- La nova escala de Barcelona
· La capitalitat de Barcelona demana una nova dimensió territorial i amb major capacitat d’articulació del conjunt català. La Regió, o Vegueria, de Barcelona ha de constituir la nova escala de Barcelona.
· La Regió de Barcelona ha d’incorporar plenament el fet social, econòmic-productiu i ambiental de la vall prelitoral situada darrera Collserola i el Corredor-Montnegre, el Vallès, amb tota la seva potència.
· Entre l’escala del país, Catalunya, i la de la capital, Barcelona, el Vallès juga un paper de frontissa i ajuda a un discurs únic. I aquest discurs té una base econòmica productiva que és, alhora, un projecte de futur de país.
2- Catalunya ha d’atendre amb especificitat l’espai productiu de la Regió de Barcelona
· La principal concentració productiva de Catalunya se situa en el tram central del corredor de l’autopista i el ferrocarril a l’eix de la vall prelitoral (AP7/R8).
· És urgent endegar el redreçament d’un espai avui perifèric, el qual és el suport d’una gran centralitat productiva. L’ordenació d’aquest espai productiu constituiria una notable inversió de productivitat.
· La marca Barcelona/Catalunya ha d’incorporar el fet productiu amb tota la seva dimensió.
La proposta de la plataforma FEMVallès, s’estructura en tres eixos, resumits de la manera següent:
1- La nova escala de Barcelona
· La capitalitat de Barcelona demana una nova dimensió territorial i amb major capacitat d’articulació del conjunt català. La Regió, o Vegueria, de Barcelona ha de constituir la nova escala de Barcelona.
· La Regió de Barcelona ha d’incorporar plenament el fet social, econòmic-productiu i ambiental de la vall prelitoral situada darrera Collserola i el Corredor-Montnegre, el Vallès, amb tota la seva potència.
· Entre l’escala del país, Catalunya, i la de la capital, Barcelona, el Vallès juga un paper de frontissa i ajuda a un discurs únic. I aquest discurs té una base econòmica productiva que és, alhora, un projecte de futur de país.
2- Catalunya ha d’atendre amb especificitat l’espai productiu de la Regió de Barcelona
· La principal concentració productiva de Catalunya se situa en el tram central del corredor de l’autopista i el ferrocarril a l’eix de la vall prelitoral (AP7/R8).
· És urgent endegar el redreçament d’un espai avui perifèric, el qual és el suport d’una gran centralitat productiva. L’ordenació d’aquest espai productiu constituiria una notable inversió de productivitat.
· La marca Barcelona/Catalunya ha d’incorporar el fet productiu amb tota la seva dimensió.
3- Cal una administració territorial que assumeixi superar les condicions de perifèria del Vallès
· Plantegem una Regió com l’àmbit polític del territori a l’entorn de la capital, però no pas amb una única administració local de gestió.
· La Regió, com a entitat política que s’organitzarà en el futur, pot comptar amb diverses administracions de gestió territorial amb competències metropolitanes, com: L’Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB (Barcelonès + Baix Llobregat) i l’Àrea Vallès (Occidental + Oriental) i el Maresme.
· L’Àrea Vallès aplegaria les dues comarques, Occidental i Oriental, i es constituiria per fusió dels dos Consells Comarcals en un plantejament de simplificació administrativa i podria absorbir altres organismes públics avui existents. Les competències mínimes de l’Àrea Vallès haurien de ser d’ordenació territorial (respectades les competències municipals en planejament urbanístic), infraestructures, transport dins l’àmbit, millora dels polígons i la seva integració territorial i competències ambientals.
· Una Llei específica hauria de desenvolupar l’Àrea Vallès i el seu òrgan de govern s’hauria de constituir a partir dels nous Ajuntaments, la primavera del 2015.
Amb aquest plantejament, i actuacions prèvies ja desenvolupades com el projecte “Vallès 20x2020”, la plataforma FEMVallès, promoguda per les patronals Cecot, CIESC, la UEI i l’associació Via Vallès vol donar una resposta unitària a la necessitat d’actuar com a contrapart davant les administracions i l’opinió pública a l’hora de participar en els debats sobre la visió estratègica del fet productiu i, en especial, en qüestions de territori, infraestructures i mobilitat.
L’any 2013 va presentar un informe econòmic que analitzava l’estructura productiva del Vallès (Occidental i Oriental), en el període 2001-2010 i el projecte, recolzat per l’estudi, que pretén l’estructuració del Vallès mitjançant la xarxa de línies de ferrocarril a la comarca: “Vallès 20x2020”.
I a finals del mes de novembre de 2014 l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, va posar a licitació la redacció de l’Estudi Informatiu per a estudiar, en un context de rendiment i cost, la proposta FEMVallès de construir noves estacions ferroviàries al Vallès.
Estudi “El Vallès, motor productiu de Catalunya”
“El Vallès, motor productiu de Catalunya” és l’únic estudi econòmic existent entre 2001-2010 en el territori esmentat. L’estudi analitza sector per sector i incorpora dades de les empreses més significatives de cada sector. Les comparacions es fan sempre a tres nivells: Catalunya, Regió Metropolitana de Barcelona i Vallès.
La conclusió a que arriba l’estudi és que el Vallès és clarament la primera concentració industrial del país –genera el 25,6% de valor afegit brut industrial català- i, que és també la seu d’importants centres tecnològics. Des d’un punt de vista econòmic, per tant, el que succeeix al Vallès és absolutament decisiu per al progrés del país.
Les conclusions de l’informe han estat la base on cimentar la proposta de FEMVallès en matèria de mobilitat al Vallès i que planteja la formació complerta de 4 grans nodes ferroviaris amb possibilitats d’estacions d’enllaç, connexió amb bus i aparcament i també la creació de noves estacions. Aquests nodes completarien la xarxa entre Martorell i Granollers passant per Mollet, node ja existent.
Un Vallès estructurat demanda en les línies de ferrocarril una xarxa de la mateixa potència del que avui ofereix l’autopista AP7. Quaranta anys després de l’autopista caldria que els usuaris del transport públic gaudissin d’un llindar correcte de servei. Per sort hi ha línia de ferrocarril al llarg del corredor, només que no connecta amb la resta de línies. Des de fa poc, a Sant Cugat (Volpelleres, servei S2 dels FGC) hi ha una possibilitat de connexió amb Rodalies, però l’estació està a uns 700 metres de distància.
La possibilitat d’una malla de ferrocarrils, usant al límit les possibilitats de la xarxa actual, aportaria un gran canvi amb una inversió relativament reduïda. Una àrea productiva de la dimensió del Vallès demana i mereix el reconeixement del seu potencial en un moment en el qual calen projectes de país, opcions de qualitat i de futur.
· Plantegem una Regió com l’àmbit polític del territori a l’entorn de la capital, però no pas amb una única administració local de gestió.
· La Regió, com a entitat política que s’organitzarà en el futur, pot comptar amb diverses administracions de gestió territorial amb competències metropolitanes, com: L’Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB (Barcelonès + Baix Llobregat) i l’Àrea Vallès (Occidental + Oriental) i el Maresme.
· L’Àrea Vallès aplegaria les dues comarques, Occidental i Oriental, i es constituiria per fusió dels dos Consells Comarcals en un plantejament de simplificació administrativa i podria absorbir altres organismes públics avui existents. Les competències mínimes de l’Àrea Vallès haurien de ser d’ordenació territorial (respectades les competències municipals en planejament urbanístic), infraestructures, transport dins l’àmbit, millora dels polígons i la seva integració territorial i competències ambientals.
· Una Llei específica hauria de desenvolupar l’Àrea Vallès i el seu òrgan de govern s’hauria de constituir a partir dels nous Ajuntaments, la primavera del 2015.
Amb aquest plantejament, i actuacions prèvies ja desenvolupades com el projecte “Vallès 20x2020”, la plataforma FEMVallès, promoguda per les patronals Cecot, CIESC, la UEI i l’associació Via Vallès vol donar una resposta unitària a la necessitat d’actuar com a contrapart davant les administracions i l’opinió pública a l’hora de participar en els debats sobre la visió estratègica del fet productiu i, en especial, en qüestions de territori, infraestructures i mobilitat.
L’any 2013 va presentar un informe econòmic que analitzava l’estructura productiva del Vallès (Occidental i Oriental), en el període 2001-2010 i el projecte, recolzat per l’estudi, que pretén l’estructuració del Vallès mitjançant la xarxa de línies de ferrocarril a la comarca: “Vallès 20x2020”.
I a finals del mes de novembre de 2014 l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, va posar a licitació la redacció de l’Estudi Informatiu per a estudiar, en un context de rendiment i cost, la proposta FEMVallès de construir noves estacions ferroviàries al Vallès.
Estudi “El Vallès, motor productiu de Catalunya”
“El Vallès, motor productiu de Catalunya” és l’únic estudi econòmic existent entre 2001-2010 en el territori esmentat. L’estudi analitza sector per sector i incorpora dades de les empreses més significatives de cada sector. Les comparacions es fan sempre a tres nivells: Catalunya, Regió Metropolitana de Barcelona i Vallès.
La conclusió a que arriba l’estudi és que el Vallès és clarament la primera concentració industrial del país –genera el 25,6% de valor afegit brut industrial català- i, que és també la seu d’importants centres tecnològics. Des d’un punt de vista econòmic, per tant, el que succeeix al Vallès és absolutament decisiu per al progrés del país.
Les conclusions de l’informe han estat la base on cimentar la proposta de FEMVallès en matèria de mobilitat al Vallès i que planteja la formació complerta de 4 grans nodes ferroviaris amb possibilitats d’estacions d’enllaç, connexió amb bus i aparcament i també la creació de noves estacions. Aquests nodes completarien la xarxa entre Martorell i Granollers passant per Mollet, node ja existent.
Un Vallès estructurat demanda en les línies de ferrocarril una xarxa de la mateixa potència del que avui ofereix l’autopista AP7. Quaranta anys després de l’autopista caldria que els usuaris del transport públic gaudissin d’un llindar correcte de servei. Per sort hi ha línia de ferrocarril al llarg del corredor, només que no connecta amb la resta de línies. Des de fa poc, a Sant Cugat (Volpelleres, servei S2 dels FGC) hi ha una possibilitat de connexió amb Rodalies, però l’estació està a uns 700 metres de distància.
La possibilitat d’una malla de ferrocarrils, usant al límit les possibilitats de la xarxa actual, aportaria un gran canvi amb una inversió relativament reduïda. Una àrea productiva de la dimensió del Vallès demana i mereix el reconeixement del seu potencial en un moment en el qual calen projectes de país, opcions de qualitat i de futur.
