La presentació la farà Josep Fatjó Gené, cerdanyolenc, excursionista i escriptor. També participaran membres del Grup de poesia "7 de Cors" i el músic de Cerdanyola, Josep M. Ribelles, a l'arpa.
Sumari del llibre “Assegut al pedrís”
El llibre de poemes “Assegut al pedrís”,de Miquel Sánchez, acabat de publicar aquest any, és la continuació de l’anterior, “Entre escletxes”, publicat l’any passat. A“Assegut al pedrís”, l’autor recrea personatges i fets de la vida amb intencionalitat poètica que vosaltres haureu de dir si l’ha reeixit o no.
És un llibre de poesia de 122 pàgines, integrat per 49 poemes, un pròleg del poeta i professor Francesc Parcerisas, 67 dibuixos i olis de la pintora Susana Cos. També incorpora un escrit sobre les característiques pictòriques de l’autora. Els poemes es mouen entre l’àmbit quotidià i el món èpic. Són moltes les figures que passen per davant del lector, entortolligades per paraules on les emocions i els sentiments es fan presents.
El llibre comença amb uns poemes dedicats als escenaris de la joventut de l’autor: la plaça “Abat Oliba”, “Aigües avall del Saltells” i “Dalt del tren”. La surera de Cordelles, una cançó d’Elvis Presley i uns epigrames de López-Picó.
Segueixen altres temes dedicats a les guerres, la natura, el mar, la vida a pagès i la vida quotidiana per acabar amb uns poemes musicals. Els poemes crítics amb les guerres es manifesten en els títols “Drac”, “Guerres”, “Des-Vençuts” i “Els colors de la derrota”·
Entre els d’identitat, cal ressenyar “Pals de sang”; i dels mariners, “Sa Riera” i “Platja nua” són una mostra.
Alguns poemes ens parlen de la vida a pagès com “La mallola” i “Vell pagès”.
Altres es refereixen al medi natural: “Escorça”, “Aladern”, “Bosc”, “Estàtues”, “Altiplà”, “Terres de l’Orinoc”, “El còndor”, “Sargits del paisatge” i “Retrobament”. I de l’espai terrestre, alguns poemes, com “Sense espai” i “Polsim”, volen a l’espai sideral.
I uns altres són costumistes, com una instantània d’un fet quotidià que s’esvaneix amb la mateixa rapidesa amb la que apareix: “Quan érem joves”, “Bes sense temps”, “Alaskian black cod” o “Petjada”.
I per tancar, uns poemes musicals com “Mot i cançó”, “Boleros” i un “Cant de comiat”.
Aquest darrer és molt personal com en el vers: “I quan us sigui absent...”
En definitiva, amb paraules de Parcerisas: “la condició efímera i fràgil de la vida” i “la inexorabilitat del temps” són components que es troben en molts dels poemes d’aquest llibre.
