Si es vol evitar la contaminació al riu Ripoll, caldria depurar les aigües residuals procedents de l’activitat industrial tèxtil que s’aboquen al riu al seu pas per Castellar del Vallès. Aquesta és la conclusió principal d’un treball publicat a la revista internacional Ecotoxicology and Environmental Safety i que signen els experts Alberto Maceda Veiga, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), Adolfo de Sostoa i Nicole Colin, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i de l’IRBio, i Narcís Prat, Núria Flor Arnau, Josep Mora, Pau Fortuño i Jaume Cambra, del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la Universitat de Barcelona.
El nou treball, que alerta sobre el greu impacte ecològic dels efluents d’origen industrial en aquest punt del curs fluvial, està dedicat a la memòria de l’ecòloga Maria Rieradevall, professora de la UB i membre del grup FEM, traspassada l’octubre del 2015.
Una alta factura mediambiental arreu del món
En països d’arreu del món, l’activitat del sector tèxtil sovint s’associa a un elevat cost ambiental pels abocaments d’aigües residuals sense tractar als rius i altres reservoris hídrics. En aquests efluents, abunden els productes contaminants —són especialment tòxics els derivats dels tints de roba— que perjudiquen la salut humana i els ecosistemes aquàtics. Reduir l’emissió d’agents contaminants i depurar els efluents industrials són directrius que caldria acomplir per preservar el medi ambient en les zones industrials més afectades per aquests processos de fabricació.
Tal com explica Alberto Maceda, membre de l’IRBio i expert de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), "les aigües residuals d’indústries tèxtils i d’altres empreses generen molts compostos de difícil degradació biològica". Així doncs, si les depuradores no en fan un tractament específic, els abocaments industrials arriben als rius i poden afectar tota la xarxa tròfica. "Aquesta problemàtica —continua Maceda— és particularment alarmant en el cas dels països en vies de desenvolupament on es fabrica la roba de marques mundialment reconegudes".
Ni un peix en el tram més contaminat
El Ripoll, que pertany a la conca del Besòs, és un riu mediterrani de cabal variable que travessa els municipis de Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès i Ripollet. A prop de Castellar del Vallès, en el tram posterior a l’efluent originat per l’activitat industrial tèxtil, la qualitat química i biològica de l’aigua empitjora, segons tots els indicadors analitzats per l’equip científic d’acord amb la normativa vigent de la Directiva marc de l’aigua (DMA), que és l’instrument d’aplicació obligada en l’àmbit de la gestió de l’aigua per a tots als estats membres de la Unió Europea.
"Un primer efecte dels contaminants químics als rius —apunta Maceda— és la desestructuració de les xarxes tròfiques per la desaparició de les espècies sensibles. En els trams més contaminats, no es detecta cap espècie de peix. Un segon problema, no menys important, és l’acumulació dels contaminants en les espècies més tolerants, que els transfereixen als seus depredadors. A l’hivern i a l’estiu, quan el cabal del riu és menor, els efectes dels contaminants sobre els organismes són encara més perjudicials".
Quan no s’acompleix la normativa europea de l’aigua
En paraules del catedràtic Narcís Prat, director del FEM, l’estat ecològic del riu Ripoll depèn del tram: "A la capçalera, és moderat o dolent, ja que es pot considerar que el riu neix a la depuradora de Sant Llorenç Savall, que és insuficient per tractar les aigües residuals de la població. Alguns afluents, com la riera de Castelló i la de la Vall d’Horta, presenten un bon estat ecològic, tot i que aquesta última pateix extraccions excessives d’aigua".
«El riu es recupera en arribar a Les Arenes —detalla Narcís Prat—, però la situació canvia de seguida, ja que al tram de Feliu del Racó ens trobem l’activitat industrial que genera els canvis analitzats en l’article de la revista Ecotoxicology and Environmental Safety. A partir d’aquest punt, l’estat ecològic del riu no passa mai de l’estat moderat i incompleix les directrius de la DMA, i les depuradores de Castellar del Vallés i de Sabadell no són capaces de revertir-ne l’estat ecològic, que és moderat quan el riu baixa amb un cabal una mica elevat, i empitjora quan el règim hídric disminueix.
Salvar un riu afectat pels abocaments industrials
La inversió econòmica en depuradores i els programes de restauració impulsats per alguns ajuntaments han millorat l’estat ecològic del riu Ripoll, que es manté estable en els darrers anys. No obstant això, amb els efectes del canvi global, es preveu que els cabals dels rius a Catalunya puguin patir un descens important els propers anys, un procés que afectaria la seva capacitat d’autodepuració natural i, al capdavall, la qualitat ecològica.
Per Alberto Maceda, "el riu Ripoll era com una claveguera a cel obert, però el seu estat ecològic va millorar notablement després de la inversió en tractament d’aigües residuals". No obstant això, "encara hi ha punts negres al riu —per exemple, el tram estudiat en aquest article— que actuen de barreres químiques per a organismes de gran mobilitat com ara els peixos".
"Existeix la tecnologia per depurar de manera adient efluents industrials", continua Maceda. "Ara bé, una altra cosa són els costos econòmics. Cal trobar un equilibri entre la inversió en depuració i la capacitat d’autodepuració del riu receptor, i en aquest escenari, el cabal del riu és un dels factors clau. Menys cabal implicarà més inversió".
El catedràtic Narcís Prat assenyala que "l’activitat de la indústria tèxtil capta la majoria d’aigua del sistema i el riu no té un cabal ambiental, i aquesta és la causa principal de la degradació mediambiental del riu". Si no es fa cap actuació en aquest tram del riu Ripoll, la situació futura serà similar a l’actual o encara pitjor, segons l’expert.
"Per millorar-ne l’estat ecològic —que en tot cas ha guanyat qualitat mediambiental els darrers anys—, caldria no només perfeccionar el procés de depuració de l’abocament industrial, sinó també aplicar un pla d’estalvi d’aigua tant domèstica com industrial a tota la zona, i elaborar un bon pla de recollida i ús d’aigües pluvials, en especial a l’àrea de les urbanitzacions", clou Narcís Prat.
