Segons dades de l'Observatori del Càncer de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), el càncer de mama és el 2n tipus que més incidència té a Espanya amb 33.307 casos nous el 2019. El nombre de morts arriba ja a la xifra de 6.689 aquest any. D'aquí que nombrosos grups d'investigació explorin noves vies per combatre aquesta malaltia.
El Dasatinib, un fàrmac comercialitzat actualment per al tractament de la leucèmia mieloide crònica, s'ha convertit en un potencial candidat per al tractament d'altres tipus de càncer. Recentment s'ha demostrat que pot tenir un paper rellevant en la teràpia contra el càncer de mama. No obstant això, un dels seus inconvenients és la seva baixa solubilitat, que provoca una pobra absorció per part de l'organisme. Per tant, es necessiten administrar dosis més elevades per aconseguir un millor efecte.
Una altra solució alternativa per millorar el seu efecte terapèutic és fabricar nanopartícules polimèriques per alliberar aquest fàrmac de forma controlada. Investigadors de la Universidad de Castilla La Mancha, el Sincrotró ALBA, el Sincrotró europeu de Grenoble (ESRF) i l'Hospital Clínic San Carlos de Madrid han utilitzat el polímer poli (ciclohexà ftalat) o CHO/PA per sintetitzar les nanopartícules, en les quals s'inclourà el fàrmac.
Gràcies a la llum de sincrotró, aquest equip ha analitzat i comparat l'estructura del polímer en "cru" i en forma de nanopartícules. "Utilitzant tècniques de llum de sincrotró, com la dispersió de raigs X de baix angle i alt angle (SAXS i WAXS per les sigles en anglès), podem comprovar l'estructura d'aquest material i veure, si al formar les nanopartícules, canvia o manté les seves propietats", Eduardo Solano, científic de la línia NCD-SWEET del Sincrotró ALBA.
Els resultats són positius, ja que demostren que el polímer manté les seves propietats intactes després de formar les nanopartícules. A més, la investigació demostra que el
CHO/PA és un polímer biodegradable, no tòxic i compatible amb la sang. "Si comparem amb altres polímers, veiem que el CHO/PA allibera el fàrmac de forma més prolongada en el temps. Això vol dir que la seva distribució és més estable i contínua i, per tant, més efectiva", comenta Carlos Alonso, membre de l'equip d'Investigació de la Universitat de Castella La Manxa.
"El següent pas és provar altres compostos i testar l'efectivitat d'aquest utilitzant models in vivo", afegeix Iván Bravo, també membre de l’equip d’aquesta Universitat, “ Fet que milloraria la seva potencial futura utilitat en pacients” conclou el Dr. Alberto Ocaña, oncòleg de l’Hospital Clínic San Carlos a Madrid.
Reduir la mida per augmentar els resultats
Les nanopartícules són partícules d'entre 1 i 100 nanòmetres (nm) de mida (1 nanòmetre és la milmilionèsima part d'un metre, o 10-9 m). Aquestes unitats tenen el potencial de revolucionar el món de la medicina, ja que les seves característiques les fan ideals per encapsular fàrmacs allargant el temps de degradació d'aquests en l'interior de l'organisme, i ajudant a transportar-los únicament a les zones d'interès, disminuint la toxicitat i els efectes secundaris.
En el camp de l'oncologia, les nanopartícules polimèriques es consideren un dels sistemes d'alliberament de fàrmacs més prometedors. Això es deu al fet que estan fetes de polímers, que són macromolècules formades per cadenes llargues en les quals es repeteixen una o diverses unitats més simples, anomenades monòmers. Aquests materials solen ser biodegradables i biocompatibles alhora que permeten modular el perfil d'alliberament dels fàrmacs encapsulats.
Referència: Enrique Niza, Cristina Nieto-Jiménez, Maria de la Mar Noblejas-López, Iván Bravo, José Antonio Castro-Osma, Felip de la Cruz-Martínez, Marc Martínez de Sarasa Buchaca, Daniel Hermida-Merino, Eduardo Solano, Alberto Ocaña, Carlos Alonso-Moreno. Poly (Cyclohexene Phthalate) nanoparticles for Controlled Dasatinib Delivery in Breast Cancer Therapy
Peu de foto: L'equip de recerca a la línia de llum del Sincrotró ALBA. D'esquerra a dreta, Daniel Hermida - investigador del Sincrotró Europeu de Grenoble-, Carlos Alonso - investigador de la Facultat de Farmàcia de la Universidad de Castilla-La Mancha-, Eduardo Solano - científic del Sincrotró ALBA - i Iván Bravo - investigador de la Facultat de Farmàcia de la Universidad de Castilla-La Mancha-.
