Alfred Bosch: Hem estat i serem l’única veu clara, ferma i rotunda en defensa de la consciència nacional i la justícia social catalana. Som els únics que realment podem alçar la bandera de la franquesa, de les mans lliures i de les conviccions clares. És important que obtinguem una bona representació al Congrés perquè des de fora es calibrarà la força d’aquells que volen la llibertat nacional i la justícia social dels Països Catalans en funció dels resultats de la plataforma Esquerra–RCat–Catalunya Sí.
AFV: Quin paper tindrà ERC al Congrés amb una més que probable majoria absoluta del PP?
AB: Esquerra ha de ser la garantia que tot allò que es pugui aprovar al Parlament de Catalunya i que tingui a veure amb l’embat del concert econòmic es defensarà de forma unitària, i que no es repetiran els errors del procés estatutari. En segon lloc, hem de tenir un discurs rotund, clar i molt pedagògic sobre què significa el dret a decidir com a sinònim de modernitat i d’aprofundiment de la democràcia. També hem de conrear la cultura antifeixista de qüestionar la democràcia postfranquista i el model espanyol d’impunitat. I per últim, hem de continuar configurant un lobby de totes les esquerres per fer possible la socialització de la riquesa i barrar el pas al desballestament de l’estat del benestar.
AFV: Quines són les preferències a l’hora de formar grup parlamentari a Madrid?
AB: Dependrà dels resultats i de l’aritmètica. Dir-ho a priori és complicat, però passant al terreny de l’ètica, hi ha gent amb la qual ens podem sentir còmodes i d’altra amb qui no. Amb aquells que aposten per la llibertat nacional o per una cultura republicana i de justícia social ens hi podrem entendre.
AFV: Aquesta previsible victòria del PP farà augmentar la tensió amb l’Estat?
AB: N’estic convençut. El xoc de trens és inevitable entre la legimitat catalana i la legalitat espanyola. És un xoc de trens entre la modernitat que representa la idea del dret a decidir i el pes de la història dels estats. El que ens convé estratègicament és intensificar la tensió democràtica amb l’Estat, aguditzar aquestes contradiccions i aconseguir que el conjunt del catalanisme polític, del qual nosaltres només en som una pota, superi els temors d’enfrontar-se amb l’Estat.
AFV: Com afectarà el nou escenari a les futures negociacions pel concert econòmic?
AB: Nosaltres no volem anar a Madrid a fer negocis, però aquells que vulguin fer-ho ho tindran molt magre. Si l’estratègia de CiU va cap a un pacte fiscal, que encara no sabem què vol dir realment, a través d’un pacte de compromís i de peix el cove, es trobaran en una via morta. El nostre camí, en canvi, és arribar a la independència a través d’un procés d’autodeterminació. A nosaltres no ens fa cap por la confrontació. Si pel camí podem obtenir una independència fiscal amb el concert econòmic, ens hi apuntem. Tampoc estic d’acord amb aquells qui defensen que el concert econòmic ens allunya de la independència. Al País Basc tenen concert i no semblen estar més lluny de l’emancipació nacional.
AFV: A la propera legislatura continuarà el desballestament de l’estat del benestar?
AB: A la darrera legislatura, el PSOE ha actuat com un cavall de Troia, com ja va fer els anys 80. I CiU, tot i que vol fer veure que ha estat oposició, hi ha co_laborat per aprovar la reforma de pensions, la reforma laboral i tot allò que té a veure amb la política fiscal. Nosaltres només hem pactat una llei amb el PSOE, la Llei d’interrupció de l’embaràs, una des les més progressistes d’Europa. Pel que fa a la resta, hem estat oposició frontal. És a dir, el PSOE, amb la col·laboració de CiU, ha aplanat el camí cap a la regressió dels drets socials i tot fa preveure que ara el PP reblarà el clau.
AFV: Per què s’ha optat per trencar amb l’Entesa Catalana de Progrés al Senat?
AB: Perquè no era una entesa. Possiblement, quan es va idear hi havia un altre context, però últimament gairebé sempre s’ha anat votant per separat del PSC. Això no tenia sentit i hem optat per una altra via, que és fer una batalla simbòlica i, per exemple, presentar com a cap de llista en Moisès Broggi, una persona àmpliament admirada i respectada. Que una persona de 103 anys es vulgui posar al capdavant d’aquest projecte és un gran gest i l’honora molt.
AFV: Aquestes eleccions arriben massa aviat, després del procés congressual d’ERC?
AB: Sí, perquè obliga el partit a un cert estrès. Amb més temps, la nova direcció hagués pogut metabolitzar el que significa un nou full de ruta, i el territori també ho hagués agraït. D’altra banda, això ens obliga a treure el millor de cadascun de nosaltres. Hem de tenir capacitat per enfortir-nos i una manera de fer-ho és aconseguir uns bons resultats a les eleccions al Congrés.
És molt important que els militants del partit confiïn en ells mateixos i que sàpiguen que poden fer coses grans. Si tots confiem en tots i confiem en el país, que ha demostrat ser capaç de fer coses que semblaven impossibles, i compartim aquesta ètica, serem capaços d’arribar molt més lluny del que ens pensem.
AFV: La candidatura ERC–RCat–Catalunya Sí ha aconseguit moltes adhesions. Cal continuar treballant en aquesta línia?
AB: Sí. Hem de ser molt generosos, sobretot si obtenim un bon resultat, perquè el patriotisme és generositat i així és com ho calibra la gent. El que vol la gent és que tots aquells que tenen uns ideals semblants s’ajuntin. Si no compleixes aquesta premisa bàsica -que tots els que anem al mateix port remem junts-, com poden confiar en tu per arribar a ports tan difícils com la llibertat nacional o la justícia social? És una qüestió de sentit comú i de confiança.
