L’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola dedicarà un curs monogràfic a la història de Catalunya des de finals del segle XIX fins a l’inici de la Guerra Civil - A FONS VALLES hemeroteca

A FONS VALLES hemeroteca

El diario digital de Cerdanyola y Ripollet

Últimas noticias

Post Top Ad

Responsive Ads Here

L’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola dedicarà un curs monogràfic a la història de Catalunya des de finals del segle XIX fins a l’inici de la Guerra Civil

Com a activitat complementària de les sessions acadèmiques habituals, l’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola tornarà a organitzar les properes setmanes un curs monogràfic, obert tant als associats com al públic en general. Sota el títol 'Història de Catalunya (1875-1936)', constarà de quatre conferències impartides per l’historiador Josep Lluís Martín Berbois (Sabadell, 1978), màster en història contemporània i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les sessions s’efectuaran els dimarts 28 de febrer, 6, 13 i 20 de març de 2012, de les 18 a les 19,30 hores, a la Sala d’actes del Museu d’Art de Cerdanyola-Can Domènech.

Tant els socis de l’Aula com els no associats es poden inscriure per correu electrònic o directament a les sessions de l’Aula fins al 21 de febrer, fent efectiu el pagament dins d’aquest termini. El preu de la inscripció a tot el cicle és de 10 euros per als socis de l’Aula i de 20 euros per als no associats. L’assistència està limitada a 90 places.
Berbois (a la imatge), reconegut expert en el moviment nacionalista català i en la Segona República i la Guerra Civil, analitzarà els grans canvis que es van donar des de finals del segle XIX fins a l’inici de la guerra, desglossant-los en quatre principals etapes.

28 febrer - De la Restauració borbònica als inicis del catalanisme polític.
El darrer terç del segle XIX es va caracteritzar pel bipartidisme polític espanyol i el constant frau electoral, situació que va començar a canviar amb l’inici de segle amb l’aparició de noves formacions polítiques deslligades a les xarxes caciquils. Malgrat aquests entrebancs polítics, sorgiren algunes formacions i associacions catalanistes que assentaren les bases del futur polític del País. Tanmateix cal destacar que en aquests darrers anys del segle el Modernisme, en el camp de l’arquitectura, i la Renaixença, en el de la literatura, foren grans exponents de la cultura catalana que iniciaren el camí cap a representacions artístiques encara més notables.

6 març - La nova política catalana fins la creació de la Mancomunitat de Catalunya.
La formació catalana més rellevant a inicis del segle XX fou la Lliga Regionalista, la qual incidí a la política catalana en la manera d’estructurar un partit i, al mateix temps, de fer política, fet que li valgué liderar la Solidaritat Catalana i, sobretot, la posterior creació de la Mancomunitat de Catalunya. Aquest període també es caracteritzà per la forta presència del moviment obrer, els tràgics fets de la Setmana Tràgica, la gran obra de govern de l’esmentada Mancomunitat de Catalunya i sobretot l’aparició d’un moviment artístic i literari genuïnament català: el Noucentisme.

13 març: Del funcionament de la petita autonomia catalana a l’esperança republicana.
La Mancomunitat de Catalunya fou l’exponent polític i cultural més gran, davant l’absència de la Generalitat, que tingué Catalunya des del 1914 fins el 1923. Un organisme que malgrat els entrebancs polítics del Govern central i la manca de recursos econòmics realitzà una gran tasca política i cultural que avui en dia encara perdura en moltes poblacions i ciutats catalanes. El 1923 el Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera realitzà un pronunciamiento i avortà qualsevol mena d’identificació catalana. A partir d’aquí s’inicià una oposició cultural i militar cap al nou règim.

20 març: De la Segona República a la Guerra Civil.
La caiguda del règim de Miguel Primo de Rivera va donar pas al període de la “dictablanda”, un espai de temps que seria dirigit per l’almirall Aznar i el general Berenguer. La debilitat d’aquest govern va impulsar a la convocatòria d’eleccions municipals l’abril de 1931, comicis que acabarien marcant profundament l’esdevenir del país en els següents anys amb la proclamació de la república. El període de la Segona República no fou fàcil ja que la constant inseguretat política i els canvis de governs entre les esquerres i les dretes no permeteren un desenvolupament d’allò més òptim per a la societat del moment. Tot i així àmbits com el de l’educació i la sanitat foren capdavanters a tot l’Estat espanyol.

Pages