Els ajuntaments de la zona B-30 acorden definir conjuntament una estratègia per potenciar la competitivitat del seu territori d'influència - A FONS VALLES hemeroteca

A FONS VALLES hemeroteca

El diario digital de Cerdanyola y Ripollet

Últimas noticias

Post Top Ad

Responsive Ads Here

Els ajuntaments de la zona B-30 acorden definir conjuntament una estratègia per potenciar la competitivitat del seu territori d'influència

Prop d'un vintena de municipis de l'entorn de la B-30, entre ells Cerdanyola i Ripollet, han signat una declaració per al desenvolupament econòmic i l'ocupació de l'àmbit, en un acte que realitzat dilluns passat al foyer del Teatre Principal de Sabadell. A banda de Cerdanyola i Ripollet, la declaració ha rebut el suport dels ajuntaments de Martorell, Castellbisbal, Rubí, Sant Quirze, Barberà, Badia, Sabadell, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet, Parets, Montmeló, Montornès, Vilanova, Granollers i la Roca. 
En total són 18 ajuntaments que aposten per crear, conjuntament amb empreses, universitats, centres de recerca, parcs tecnològics i sectors econòmics i socials, un gran espai econòmic, a l'entorn de la B-30, aprofitant les sinergies que aporten els equipaments estratègics que hi estan ubicats.

Entorn de la B-30
Tal i com recull la declaració, l'àmbit de la B-30 disposa d'un seguit d'equipaments i empreses que aporten un potencial extraordinari. D'una banda, hi ha el Parc de l'Alba, que acull el laboratori de llum del sincrotró Alba i que, amb 340 hectàrees, és un dels equipaments de recerca més avançats del món. En un altre ordre de coses, B-30 té la Universitat Autònoma de Barcelona, que forma part de la xarxa de Campus d'Excel·lència Internacional; amb el seu Parc de Recerca UAB, amb 30 instituts de recerca i més de 4.000 investigadors/es. La Universitat Politècnica de Catalunya amb l'escola Tècnica Superior d'Arquitectura, Esade-Creàpolis, la Universitat Internacional de Catalunya, o l'ESDi a Sabadell complementen una notable oferta universitària. Molt proper a aquestes instal·lacions hi ha el Parc Tecnològic del Vallès, amb 150 empreses instal·lades i on treballen 2.910 persones. A més, hi ha 23 centres de recerca que es troben situats, majoritàriament, als campus universitaris i als parcs científics i tecnològics, amb prop de 30.000 m2.
A l'entorn de la B-30 es situen un total de 994 empreses del sector industrial de nivell tecnològic mitjà-alt/alt, empreses clarament exportadores, que es troben repartides en els 161 polígons d'activitat econòmica ubicats al voltant de la B-30, que sumen més de 5.512,14 ha. És també estratègica l'existència en aquest espai del Centre Intermodal de Mercaderies (CIM), com a equipament per afavorir l'eficiència en la distribució de mercaderies als principals centres d'activitat econòmica.
Cal tenir present que aquest àmbit compta ja amb infraestructures existents (AP7, C-58, Aeroport de Sabadell, la xarxa ferroviària) i altres en projecció (Quart Cinturó, orbital ferroviària...), que ofereixen la possibilitat de consolidar una estructura industrial i de coneixement i recerca molt competitiva en un context mediterrani, a escala europea.
A més, hi ha l'existència d'equipaments rellevants, alguns en l'àmbit català, com l'Institut de Seguretat Pública de Mollet del Vallès, altres fins i tot referents mundials com el Circuit de Catalunya a Montmeló, sense oblidar la rellevant oferta hotelera i comercial i els equipaments firals com la Fira Sabadell, el Centre de Congressos i Convencions de la UAB o el Recinte Firal de Granollers, entre altres.
Tots aquests elements es troben, a més, en uns municipis amb una bona qualitat de vida, que compten amb una xarxa de serveis i instal·lacions educatives, de lleure, culturals, esportives i sanitàries, sense oblidar l'important valor dels seus espais periurbans, alguns amb implicacions directes amb la recerca i la investigació com l'espai d'interès natural de Gallecs.
Aquest conjunt de sinèrgies ofereix la possibilitat de consolidar una estructura industrial, universitària i d'innovació competitiva de referència en el context català, i fins i tot mediterrani.
Els alcaldes han coincidit en la conveniència de promoure un teixit productiu competitiu, fet que passa per la innovació i la internacionalització, com ja estan fent moltes de les empreses de la zona. L'objectiu dels electes serà promoure les condicions per alinear les voluntats de tots els agents que poden promoure el desenvolupament d'aquesta estratègia. De fet, el primer punt dels acords dels alcaldes ha estat definir una estratègia de col·laboració entre empreses, centres de recerca, centres universitaris, ajuntaments, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals i Govern per potenciar la zona industrial i tecnològica que comprèn tot l'eix de la B-30 i posicionar-la com una de les regions industrials amb més potencial innovador de Catalunya, Espanya i, amb vocació de ser-ho, del Sud d'Europa.
Per tal de desenvolupar-ho, han acordat constituir un grup de treball amb representants municipals. Igualment els batlles conviden a participar en aquests grups de treball el Govern de l'Estat i de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, les universitats, els centres de recerca, els centres tecnològics, els parcs tecnològics i científics, les organitzacions empresarials, les empreses i les organitzacions sindicals del territori.

L'experiència del CIT
L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, ha valorat molt positivament la declaració per al desenvolupament econòmic i l'ocupació dels municipis de l'Eix de la B30 i ha qualificat de molt satisfactòria la resposta dels diversos ajuntaments i la predisposició de tots ells per construir, consolidar i reforçar "una col·laboració molt necessària que en un futur no molt llunyà ha de donar fruits valuosos". Igualment, Carmona ha avançat que es treballa per incorporar i aconseguir noves adhesions d’altres agents i institucions que actuen al territori.
Carmona ha recordat que la ciutat de Cerdanyola s’ha sumat a aquesta declaració amb la intenció d’aportar la seva experiència amb altres projectes de col·laboració, com ara els tres anys de funcionament del Catalonian Innovation Triangle (CIT), que actualment presideix. També ha remarcat els esforços que estan duent a terme els ajuntaments integrants del CIT –Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí- per a convertir aquest territori en un pol d’atracció econòmica a partir del triangle empresa-innovació-investigació, que generi ocupació i qualitat de vida. “Si sumem aquesta experiència a les que estan duent a terme la resta de municipis signants de la Declaració, les nostres potencialitats es multiplicaran”, ha explicat l’alcaldessa de Cerdanyola, tot destacant els actius de Cerdanyola del Vallès, com ara Parc Tecnològic, el Sincrotró, la UAB i el Parc de l’Alba.
Foto: Ajuntament (JRU)

Pages