L'Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell de Ripollet tancarà divendres (22 hores) el segon trimestre de la temporada amb una proposta musical, la darrera de les previstes durant els primers mesos de 2011. El Teatre-Auditori acollirà 'La música de Nino Rota', un concert càrrec de la Cobla Marinada, commemoratiu del centenari del naixement d'aquest compositor italià.
L’any 2011 s’esdevé el centenari del naixement d’un dels compositors més populars del segle XX, l’italià Nino Rota. Les melodies de les seves bandes sonores han traspassat l’àmbit estricte de la música cinematogràfica i s’han instal·lat en la memòria musical de la gent, com si haguessin existit de tota la vida. El tema d’amor de la pel·lícula Romeo i Julieta (Franco Zeffirelli, 1968), les melodies de la trilogia d’El Padrino (Francis Ford Coppola, 1972, 1974 i 1990) o el pasdoble d’Amarcord (Federico Fellini, 1973) en són bons exemples.
Nino Rota – malgrat haver escrit òperes, simfonies, ballets, concerts per a diversos instruments, música de cambra i obres corals – es va fer mundialment famós com a compositor de bandes sonores. Però tant en el terreny de la música de concert com en el de la música cinematogràfica, la producció de Rota es caracteritza per un estil neoromàntic, tonal, on predominen les melodies emotives. Possiblement aquesta és la clau que fa que la seva música connecti tan ràpidament amb el públic, que pot passar-se una bona estona cantussejant les melodies de Rota després de sentir-les en una pel·lícula. Rota, a més, utilitza sovint ritmes populars, com la marxa, el vals, el foxtrot salpebrat de swing, la tarantel·la, fins i tot la contradansa i el galop. Aquest fet, així com
el caràcter de les seves melodies, és el que ha fet pensar a la Cobla Marinada en l’adaptació de la
música de Nino Rota per al conjunt instrumental català.
La cobla casa perfectament amb l’univers sonor de Nino Rota, sobretot amb aquelles melodies que el músic va escriure per al cineasta Federico Fellini. El caràcter agredolç de les melodies de Rota funcionen perfectament si s’adapten per a tenora i tible. Per altra banda, els patrons rítmics de les danses escrites per Rota (per exemple les de Il Gattopardo de Luchino Visconti, 1963) són d’una similitud sorprenent amb el repertori habitual dels ballables per a cobla. Fins i tot a nivell d’espectre sonor, la cobla s’apropa molt a les bandes d’instruments de vent utilitzades per Rota en les seves pel·lícules.
El repertori del concert que es veurà al Teatre-Auditori de Ripollet, d’una hora aproximada de durada, és un recorregut per l’univers musical de Nino Rota. Inclou algunes de les seves músiques més cèlebres per al cinema, però també obres simfòniques i composicions d’autors en què trobem la seva influència.
Durant el concert, el director de la Cobla, Esteve Molero, presenta i explica al públic alguns detalls de la biografia de Rota i de les peces.
