Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han produït un fragment d’anticòs que actua específicament contra les molècules responsables de la malaltia d’Alzheimer, els agregats solubles del pèptid A?. Els científics han demostrat la seva efectivitat en cultius cel·lulars humans i han revelat per primer cop el seu mecanisme d’actuació. La recerca ha estat publicada recentment a Biochemical Journal.
La malaltia d’Alzheimer està associada a la presència en el cervell d'uns dipòsits insolubles denominats plaques amiloides, formades pel pèptid A?. En l'última dècada s'ha descobert que la mort neuronal característica de la malaltia es deu a la toxicitat dels agregats solubles, denominats oligòmers A?, que precedeixen la formació d’aquestes plaques, i no a les plaques en sí mateixes.
Un dels tractaments terapèutics de la malaltia, ja en l’última fase d’estudis clínics, consisteix en la immunoteràpia, és a dir, en l'ús d'anticossos per tal que actuïn contra els agregats. Però administrar anticossos sencers produeix sovint efectes secundaris severs, com la meningoencefalitis i l'angiopatia amiloide cerebral.
Un equip d’investigadors del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Unitat de Biociències de la UAB, dirigit per la doctora Sandra Villegas, ha aconseguit produir un fragment recombinant de l’anticós que és troba en l’última fase d’estudis clínics (anomenat fragment variable de cadena senzilla, scFv-h3D6) que únicament conté els dominis responsables de la unió a l'antigen, en aquest cas als oligòmers A?. Els científics han pogut demostrar com aquests fragments actuen contra els oligòmers solubles formats pel pèptid A? de manera efectiva en cultiu cel·lular, i han elucidat el seu mecanisme molecular d'acció.
En la recerca, publicada recentment a la revista Biochemical Journal, els científics han estudiat cultius de cèl·lules on els oligòmers A? produïen una mortalitat del 40%. El tractament simultani amb el fragment d’anticòs evità la toxicitat dels oligòmers A?, preservant la viabilitat cel·lular pràcticament al 100%. L’estudi mostra com el mecanisme molecular pel qual s'evita la toxicitat es basa en la capacitat d’aquest fragment “d’arrossegar” els oligòmers A? cap a una via d'agregació diferent a la que segueix el pèptid A?, evitant d’aquesta manera la formació dels agregats que destrueixen les cèl·lules i que atrofien el cervell dels malalts d’Alzheimer. La descripció del mecanisme pel qual scFv-h3D6 protegeix contra la toxicitat del pèptid A? obre també la possibilitat de millorar el seu potencial terapèutic.
