Després de renunciar a la seva acta de regidor fa uns mesos, l’exalcalde de Cerdanyola Antoni Morral (ICV) ha tornat aquests dies a l’actualitat. El dirigent ecosocialista va trencar el seu silenci fa unes setmanes i ho va fer per a demanar públicament al seu partit i al PSC que facin un pas endavant i aconsegueixin acordar un pacte de govern. A Fons Vallès ha realitzat una entrevista a Morral en què l’alcalde de Cerdanyola entre 2003 i 2009 profunditza en la seva petició a PSC i ICV, dóna la seva visió de l’actual situació a l’Ajuntament i encara té temps per a fer un balanç del seu temps al capdavant de la ciutat.A Fons Vallès: Alguns diuen que vostè va ser un dels grans guanyadors de la darrera assemblea d'ICV. Quin paper jugarà en el partit a partir d'ara?
Antoni Morral: És la primera vegada que ho sento això. No sé qui ho diu. Va ser una assemblea molt tranquil·la, molt interessant pels continguts que es van tractar. Crec que tenim un molt bon president com en Jordi Miró, una persona amb molt bona experiència política, amb experiència de govern institucional. Sap el què vol dir està al capdavant d'una organització política.
El meu paper? Jo ja li vaig dir al Jordi que estava a la seva disposició per a tot allò que pogués ser útil. Tinc ganes d'aportar coses, però no vull fer nosa perquè a vegades la història pesa. I la meva història a la política local ha estat molt intensa i soc conscient que això té un valor. No voldria que fos un condicionant.
Estic preocupat pel paper que els partits tenen en l'actual situació de crisi de la política. La crisi no és només econòmica. Hi ha una crisi estructural a molts nivell. I crec que les organitzacions polítiques convencionals hem de començar a fer una reflexió sobre el nostre paper en aquests moments, sobre la nostra necessitat de servir de forma útil a la comunitat en aquest context. Hem de fer canvis importants i jo tinc ganes de reflexionar i d'aportar coses en aquest terreny, I això és el que li vaig dir al Jordi (Miró). Com ho farem? Encara no ho sé, però estaré col·laborant com un més.
AFV: Després del que va passar a les darreres eleccions locals, descarta completament la possibilitat d'aspirar a ser l'alcaldable de la coalició en el futur, per exemple l'any 2015?
AM: No forma part de les meves reflexions ni de les meves prioritats en aquests moments. De fet, per principis, no crec que sigui bo repetir històries viscudes, i més quan hi ha tantes coses interessants a fer a la vida.
Estic molt satisfet del paper que vaig jugar a la ciutat des de l'alcaldia. No me'n penedeixo de res. El balanç va ser dels més fèrtils que hi han hagut a la política local en aquests darrers anys.
No forma part dels meus propòsits en aquests moments repetir cap aventura a la política institucional a l'Ajuntament. Ara, el futur està per escriure. El desgavell que hi ha allà (per l'Ajuntament) és important, però no forma part de les meves prioritats.
AFV: Ha tornat a ser actualitat aquests dies perquè ha demanat a PSC i ICV que facin un pas endavant i arribin a un acord. Parla de majoria d'esquerres a l'Ajuntament i del perill de la dreta. Algú li pot retreure que vostè va ocupar l'alcaldia gràcies a un pacte amb CiU i amb el suport del PP, no? Quina diferència hi troba amb la situació actual?
AM: Des de les darreres municipals he estat callat. Però, després de 7 o 8 mesos de la constitució de l'Ajuntament, la situació hauria de canviar i la responsabilitat està en els actuals grups municipals i s'ha de buscar una majoria.
El suggeriment que li faig a ICV, que és la meva organització, és que hauríem de mirar de negociar amb qui ha guanyat les eleccions i, a partir d'aquí, intentar configurar un acord que permetés obrir altres converses per tal que hi hagués una majoria estable.
Llegint la composició del plenari, hi ha una clara majoria amb sensibilitats d'esquerra i la lògica diu que el pacte s'hauria de configurar per aquí.
Quina és la diferència amb el 2003? La diferència és que aleshores hi havia un grup, el PSC, que portava 23 anys governant de forma ininterrompuda i estava en una situació de manca d'idees, amb una deriva de degradació. Un govern que semblava un desgovern. Hi havia un clam a la ciutat que demanava un canvi. Nosaltres ens vam presentar a les eleccions oferint la possibilitat d'aquest canvi, que es va produir perquè l'aritmètica el feia possible. Si aritmèticament és possible l'alternativa a un govern que porta 23 anys governant, l'has de vertebrar. I ho vam poder fer amb ERC i CiU, però no amb el PP. Vam governar 4 anys i els resultats van ser molt tangibles. Es van fer moltes coses i es va engegar el traçat d'un projecte de ciutat.
Al 2007, els resultats van ser uns altres. Analitzar ara el que s'hauria d'haver fet aleshores, després del que va ser aquella legislatura, podríem acabar dient que les aliances no van ser les acertades. No comptavem amb la deslleialtat de CiU i ens vam llançar a l'aventura de governar amb ells. No amb el PP.
AFV: Però el PP li va donar suport...
AM: Perquè va preferir un alcalde d'ICV que un socialista, o a mi d'alcalde que no pas a l'Antoni Cárdenas. Jo en aquell moment vaig proposar que la millor aliança era buscar un govern d'àmplia majoria i sòlid.
AFV: En el seu escrit, també opina que el PSC ha de ser el pal de paller de possibles acords perquè va ser la força més votada el maig passat. També ho va ser amb Antoni Cárdenas al capdavant i, finalment, va ser vostè investit alcalde...
AM: La situació és diferent. A vegades, la política no és la pura aritmètica, sinó que s'han de tenir en compte altres coses del context polític. En aquell moment hi havia un projecte de ciutat que s'havia construït des de la pluralitat política i des d'una aliança d'ICV, ERC i CiU.
I això és que el estava arrencat. Tenia uns suports que anava més enllà de les fronteres dels partits. Hi havia simpaties amb tots els partits. Fins i tot, amb sectors del PP. I això era una realitat i estava oposat al que, en aquells moments, representava el PSC per la seva història a la ciutat.
Això no és aritmètica. És política, atmòsfera social. CiU ho va trencar deliberadament en aquell mandat i es va col·locar en la lògica de partit, de prioritzar els seus interessos. I, per tant, vam perdre l'aliança del soci de govern. Vam estar governant en una crisi permanent i no es podia tirar endavant. Si aquell projecte de ciutat hagués seguit amb lleialtat, tot i les dificultat perquè no teníem majoria, haguéssim acabat el mandat.
Un cop trencat el projecte de ciutat, s'han de buscar les aliances més ideològiques. Es trenca l'aliança de ciutat i es col·loca en el terreny de la lògica de partit, que és de caire ideològic.
Ara, a més d'això, la situació de crisi econòmica imposa que la fortalesa de la reflexió ideològica tingui molt de pes. Afrontar la crisi no es fa igual des de l'opció de dretes que de la d'esquerres. En aquest context, la lògica de caràcter ideològic té un pes important, que abans no era tan punyent.
AFV: Li consta que el seu escrit no hagi agradat a algún dels membres del grup municipal d'ICV-EUiA?
AM: És possible, però és la meva opinió. Mai ha estat gaire orgànic. Abans de fer-la pública li vaig comunicar al portaveu del grup municipal, al president del partit i a l'assemblea.
AFV: Els hi va semblar bé?
AM: Sí, però és possible que hi hagi persones del meu partit que no els hi agradi, i també que sí que els agradi a persones d'altres partits (riu). És només la meva opinió.
AFV: Vostè va patir una moció de censura a finals de 2009. Si el PSC no aconsegueix un acord en les properes setmanes, estaria justificat aquest mecanisme en aquests moments?
AM: És un mecanisme que contempla la llei. Per tant, si hi ha una majoria alternativa amb un projecte de ciutat, no seré jo qui digui que no està justificada. Ara, sembla difícil que es pugui produir una moció de censura. Semblaria més fàcil que es produís una majoria de govern. És el que haurien d'intentar promoure els polítics que estan exercint en primera línia a la ciutat. Trobar una majoria més estable i sòlida per tal de poder governar la ciutat en un moment difícil.
AFV: Fins i tot, partits de diferents sensibilitats?
AM: Sí, per què no. Hi han sis partits i cada un d'ells té la seva sensibilitat. S'ha de configurar una majoria des de la diversitat. Amb voluntat de contribuir en positiu a tirar endavant la ciutat. Crec que hi ha partits que potser els hi fa por governar. Parlo de l'actitud tant d'ERC como de CxC de no voler comprometre's en el govern. Quan la gent vota una candidatura, la voten perquè vagi a gestionar la ciutat, no perquè vagi a rentar-se les mans.
Jo estaria content si veiés un govern amb sensibilitats diferents.
AFV: Parlem de l'actualitat de l'Ajuntament. Els grups municipals van acordar el mes passat demanar a la Generalitat que Can Planas es declari sòl contaminat. Si hi havia consens, com sembla, entre totes les formaciones, per què no es va fer en anteriors mandats?
AM: Nosaltres no vam contemplar aquesta possibilitat de declarar sòl contaminant en aquells moments perquè el que contemplàvem era restaurar tan aviat com puguéssim definitivament l'abocador per tal de poder desenvolupar l'activitat del planejament.
Això era el 2009. Les negociacions que tenia eren per intentar corregir el planejament per a poder desenvolupar el pla en la direcció de restaurar definitivament Can Planas. Hores d'ara ja estaria restaurat. El que no estaria fet, segurament, seria encara el planejament. Però el que volíem era comprometre la inversió per a la restauració de Can Planas.
Si haguéssim declarat sòl contaminat, d'entrada s'hagués paralitzat tot el planejament i l'opció de poder descontaminar l''abocador. Per això no vam optar per aquí.
Sort que vam arribar a temps de poder fer el nou vial amb Sant Cugat. Em sento molt orgullós d'aquesta infraestructura perquè és molt més que una carretera de connexió. Afortunadament, tampoc es va paralitzar el planejament del Parc de la Ciència.
Tots volem que el problema de Can Planas es resolgui, però m'agradaria que aquesta zona de Cerdanyola fos vista des del presitigi de la ciutat. Que ens prestigiés a tots des de l'autoestima. És a dir, no pensar que aquí tenim un gran problema, sinó una gran oportunitat. És una de les zones que pot catapultar Cerdanyola a ser una ciutat de primera divisió. En canvi, si anem col·locant els missatges de que aquí hi ha un gran problema serà tot el contrari i va en detriment del conjunt de la ciutat. Això és el que ens hauria de preocupar, sense perdre de vista que a Can Planas hi ha un problema i que s'ha de resoldre de la millor manera.
AFV: L'Ajuntament viu una difícilissima situació econòmica. Es sent part responsable o, veient el context general de crisi, era una deriva inevitable?
AM: Aquest Ajuntament té un problema estructural econòmic des de fa molts anys i jo ja el vaig heretar. Els nostres dos reptes eren reduir l'endeutament i intentar aproximar els ingressos a les despeses, és a dir, aminorar el dèficit. Quan jo vaig accedir a l'alcaldia, ja es portaven dos plans de sanejament abans. Per tant, el pressupost de l'Ajuntament té un problema estructural de l'herència rebuda de la gestió des dels principis de la democràcia. En el seu moment es gestionava amb pressupostos que contemplaven uns ingressos que se sabia que no s'igressarien mai. Els més importants eren els de la Universitat Autònoma. Nosaltres aquest tema el vam resoldre perquè vam arribar a acords amb la UAB i, a partir d'aquí, vam començar a gestionar un equilibri del pressupost. No vam acabar aquesta feina perquè això no es fa en quatre dies. Necessita el seu temps.
Ara, ha caigut la crisi i ho ha accentuat. No és que ho digui jo. Seria bastant absurd pensar que els problemes econòmics de l'Ajuntament de Cerdanyola fossin del meu mandat. A més, els problemes econòmics del municipalisme són de tots els ajuntaments. I jo diria que el de Cerdanyola no és dels pitjors.
AFV: Si mira enrere, quin és el llegat a la ciutat del qual es sent més orgullós dels seu temps a l'alcaldia de Cerdanyola?
AM: Em sento molt satisfet d'haver representat i gestionat un projecte de ciutat, no de partits. Això ho respirava al carrer i encara ho faig. No era l'alcalde d'un partit, era un alcalde que representava a molta gent de partits molt diferents i que, en altres eleccions, voten opcions molt diferents a la del meu partit. D'aquesta cosa, que és intangible, em sento molt satisfet.
