L’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa; i l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals han celebrat la supressió de la reserva de sol per construir el Vial Cornisa, que havia de ser una carretera de quatre carrils que travessava Collserola afectant els tres municipis.
Vial de CornisaEs tracta d’una carretera de 15 km projectada al PGM del 1976 que preveia unir Cerdanyola, Sant Cugat i Molins de Rei, pel mig de la serra. La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat definitivament suprimir del Pla General Metropolità (PGM) la reserva de sòl per a construir el Vial de Cornisa, al vessant nord de la serra de Collserola. El PGM, aprovat el 1976, reservava 138 hectàrees al llarg de 15 quilòmetres de longitud per a construir una carretera que uniria la N-340 des de l’Ordal amb la N-152 (C-17), que va de Barcelona a Granollers. La connexió es faria travessant Collserola, des de Molins de Rei fins a Cerdanyola passant per Sant Cugat.
La Generalitat ha justificat la supressió del Vial de Cornisa per l'obligació de protegir la serra de Collserola, declarada Parc Natural l’any 2010 per a preservar un espai de gran valor en una zona densament poblada, i perquè ja s'han construït diverses vies que compleixen una funció similar, com ara la B-30 o la Ronda Nord de Sant Cugat. Els terrenys que se suprimeixen de la reserva de sòl per a construir el Vial de Cornisa passaran a formar part dels espais lliures del parc.
La supressió d’aquest Vial s’ha fet a instàncies dels tres municipis, i es va aprovar el passat mes de març per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona. Tots tres han posat el triomf contra l'infraestructura com a exemple de com encarar la lluita contra altres “amenaces” que encara planen sobre el Parc Natural de Collserola. Els tres batlles han refermat el seu compromís en la preservació de Collserola i han assegurat que s’oposaran a qualsevol infraestructura que suposi una amenaça. D’altra bada, han reclamat millores en la mobilitat i el transport públic superant el model centralitzat en Barcelona.
L’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, ha refermat "el compromís del seu Govern amb la defensa del Parc Natural de Collserola apostant per un debat en el qual es puguin dissenyar les infraestructures del futur que siguin necessàries i preservin Collserola”, Escolà, ha situat entre elles el Túnel d’Horta, també planificat al Pla General Metropolità de 1976, i que té oposició a Cerdanyola per l’afectació que els suposaria. L’alcalde ha dit que "és cert que el projecte actual no és el que hi havia en un principi, ja que només es contempla com a túnel ferroviari i no per a vehicles", però ha assegurat "que és un tema sobre el que s’ha de continuar treballant per tal de trobar alternatives, com podria ser augmentar la capacitat de la R4."
Per a Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, la construcció d’aquest vial "hagués significat una cicatriu enmig de Collserola." i a destacat que "l’èxit és el resultat d’haver treballat de manera conjunta després de comprovar que quan ho demanaven per separat no s’aconseguia l’objectiu."
L’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, per la seva part ha remarcat la feina feta conjuntament pels tres municipis així com la necessitat d’apostar més pel transport públic i menys pel vehicle privat.
Els dos alcaldes i l’alcaldessa han mostrat la seva voluntat de preservar l’entorn natural de Collserola per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Comentant el fet que continuaran treballant en aquesta línia, perquè encara hi ha amenaces dibuixades al PGM de l’any 1976”.
Per últim, tots tres han apuntat que cal millorar la mobilitat de tots aquests municipis que són veïns i que tenen problemes de connexió entre ells.
Fotos:Ajuntament de Cerdanyola
