El director general d'Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joan Ganyet, ha presentat recentment a Sabadell (foto) l'estudi per a la recuperació paisatgística del riu Ripoll, en una roda de premsa en què també va estar present, entre d'altres, la regidora de Medi Ambient a l'Ajuntament de Ripollet, Gemma Edo. El treball ha estat fruit d'un conveni signat pel DPTOP amb els sis municipis del curs fluvial del riu Ripoll: Sabadell, Sant Llorenç Savall, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac.
L'objectiu de l'estudi era realitzar una diagnosi de l'estat de conservació del riu Ripoll i elaborar una proposta coherent de recuperació paisatgística de tot l'espai fluvial. Aquesta proposta ha de servir com a marc de referència per a les actuacions que els diversos municipis de la conca del Ripoll duguin a terme en l'àmbit.
El Ripoll es correspon amb el perfil d'un riu mediterrani, amb una conca superior que manté un paisatge força natural i una conca inferior molt humanitzada. En conjunt, però, té un important interès patrimonial pel seu passat industrial, i també un interès territorial com a corredor verd metropolità. El riu neix a la Serra de Granera i aboca les aigües a Montcada i Reixac, en un recorregut de 40 quilòmetres de longitud. Al seu voltant hi viuen unes 400.000 persones.
La part de diagnosi de l'estudi ha consistit en la caracterització paisatgística de l'àmbit i en la detecció de les seves oportunitats i reptes. La part propositiva, en canvi, divideix la conca fluvial en diferents zones, tot enumerant una sèrie d'actuacions per a cadascuna, coherents amb la imatge global.
Així, el document proposa nou línies estratègiques de treball amb diferents objectius, com ara les millores dels punts més febles del paisatge, l'estat ecològic, l'accessibilitat i la mobilitat o la valorització del patrimoni cultural. La part final de l'estudi recull 431 accions a impulsar per a la millora paisatgística.
Les millores proposades fan referència, principalment, a aspectes ecològics (connectivitat d'espais oberts, regeneració), al tractament dels espais agrícoles (ordenació dels horts, habilitació de nous), accessibilitat, usos socials o canvis d'ús del sòl. L'estudi s'acompanya d'unes fitxes tipus que aborden aquests temes en detall, repassant, per exemple, els diferents elements que es poden fer servir per a la restauració paisatgística d'un àmbit fluvial (passeres, miradors, camins, assuts), com abordar la senyalització i els límits urbans o com estructurar un parc d'horta.
L'estudi ha tingut un cost de 42.000 euros, dels quals el 50% els ha aportat el DPTOP i la resta, els sis municipis riberencs.
Foto: Ajuntament de Sabadell
