El Defensor del Ciutadà de Ripollet, Joan Ramon Costa (a la imatge), ha presentat la memòria del servei corresponent a l'any 2009. Costa, que ha fet un repàs a la feina realitzada el passat exercici per l'oficina del Defensor del Ciutadà, destaca l'augment dels expedients tramitats i reclama un major grau de compliment de les seves resolucions a l'Ajuntament.
Segons Costa, l'oficina del Defensor del Ciutadà va tramitar un total de 41 expedients durant el 2009, xifra que suposa un notable creixement respecte a l'any anterior. Costa considera que aquest augment està motivat perquè la població coneix cada vegada més aquesta institució. En aquest sentit, el Defensor del Ciutadà de Ripollet ha destacat que "els esforços que s'han fet per acostar aquesta figura a la ciutadania", amb iniciatives com la realització de xerrades informatives als centres educatius del municipi.
Costa ha indicat que, novament, l'àrea municipal que va generar més queixes durant el 2009 va ser la Policia Local, i que aquestes "no només fan referència a la seva activitat concreta (sancions per un mal estacionament, recursos denegats...), sinó que en molts casos son relatives al tracte rebut per part dels agents". Degut al volum d'aquest tipus d'expedients, el Defensor del Ciutadà assenyala que "s'ha recomanat a la regidoria corresponent que revisi algún dels protocols d'actuació dels agents envers els ciutadans".
A banda de la Policia Local, els expedients tramitats per l'oficina del Defensor del Ciutadà també fan referència a departaments com Urbanisme, Via Pública, Serveis Socials o el Patronat d'Esports.
Pel que fa a l'activitat d'assessorament i consultes, Costa ha remarcat que les dades evidencien que hi ha "un major coneixement de l'existència de la figura del Defensor del Ciutadà". Així, ha destacat el "fort augment" de les consultes efectuades al servei, tant físicament com per correu electrònic o per telèfon.
Malgrat tot, Costa destaca que encara existeix una manca d'informació en l'àmbit d'actuació de l'oficina del Defensor, ja que moltes consultes es van derivar a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC), al Síndic de Greuges o al Defensor del Pueblo perquè "són pròpies d'altres administracions".
Respecte al futur, Costa ha recordat que abans de l'estiu entrarà en funcionament la nova oficina d'atenció al públic del Defensor del Ciutadà, que s'ubicarà en un local al carrer Federico Gracia Lorca llogat per l'Ajuntament a l'Institut Català del Sòl (Incasòl). A banda de comportar "una millor atenció al ciutadà", Costa destaca que el nou espai suposarà un avanç en la "separació física amb l'administració local, millorant d'aquesta manera la imatge d'independència administrativa de la institució que té el ciutadà".
Costa, per últim, ha enviat un clar missatge de protesta als responsables municipals, ja que ha recordat novament a l'Ajuntament "la necessitat de donar resposta a les recomanacions" que realitza el Defensor del Ciutadà a través de les seves resolucions. Per això, ha fet pública la seva "queixa per la manca de resposta de moltes de les resolucions plantejades".
Prop de 4 anys de servei
Des de setembre de 2006, Ripollet disposa de la figura del Defensor del Ciutadà. És una institució que té per missió vetllar pels drets dels veïns, en relació amb l'actuació de l'administració municipal, els organismes que en depenen, així com de les empreses de serveis públics amb capital municipal i dels concessionaris dels serveis públics. Per tal que això sigui possible, podrà supervisar l'activitat que duu a terme l'administració municipal i les persones que en formen part.
El Defensor del Ciutadà pot intervenir a petició de qualsevol persona física o jurídica que li presenti una queixa i que demostri un interès legítim sobre l'objecte d'aquesta queixa. També, quan les circumstàncies ho requereixin, pot promoure accions per iniciativa pròpia.
Pot intervenir en casos d'errors o arbitrarietats en l'aplicació de les normes legals o quan les normes no s'apliquin com cal; casos de tracte indegut; retards indeguts en l'actuació administrativa; inexecució de les pròpies resolucions adoptades; negativa a facilitar la informació que els ciutadans poden sol·licitar i, en general, davant d'aquelles actuacions que impedeixin o deteriorin el legítim exercici dels drets reconeguts en la legislació de règim local.
Foto: Ajuntament
