La Sala d'Art del Centre Cultural de Ripollet acull fins el 17 de novembre l'exposició 'El traç i la paraula', que mostra de manera conjunta l'obra plàstica i escrita d'Albert Ràfols Casamada.
La mostra, promoguda per la Fundació Palau i l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, presenta una selecció de 33 obres originals, acompanyada per textos poètics de l'autor, on peces pictòriques i poètiques es complementen i dialoguen amb gran intensitat.
La mostra, promoguda per la Fundació Palau i l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, presenta una selecció de 33 obres originals, acompanyada per textos poètics de l'autor, on peces pictòriques i poètiques es complementen i dialoguen amb gran intensitat.
Principalment, són obres sobre paper o cartró, pastels, grafits i collages, de finals dels anys 60 fins a fins a inicis del 2000, que restaven a l'estudi de l'artista i que no s'havien mostrat abans.
En un primer conjunt, es presenten obres de caire més experimental de finals dels 60 i els 70, en què el collage i el frottage en són protagonistes, denotant una volguda ruptura amb la figuració. A continuació, en un segon conjunt que és el predominant, les obres que es presenten són dels 70 fins a l'any 2000, i en elles es mostra una clara tendència a poetitzar objectes quotidians i a suggerir a través del traç i el color, obrint un camí cap a l'abstracció sense perdre el referent figuratiu.
La sèrie 'Pedres', que esdevé cabdal en aquest sentit, està formada per set obres de tonalitats pastels. Es tracta d'un conjunt de variacions sobre un mateix tema, en què la capacitat evocadora del traç i el color van servir, també, per a il·lustrar un llibre.
Juntament amb aquestes peces, es presenta una selecció de textos breus i poemes de la mateixa època, que són un diàleg entre el traç i la paraula. Els textos provenen de Policromia o la galeria dels miralls un llibre intens d'Albert Ràfols Casamada, en què, des de l'escriptura, s'evoca la pintura, el color així com els seus referents pictòrics (Rothko, Picasso, Matisse…).
Per a donar a conèixer les nombrosíssimes col·laboracions de Ràfols Casamada en el món dels llibres, la Fundació Palau també ofereix la possibilitat d'exposar el llibre del Tao-Te-King. Es tracta de l'edició del llibre Tao-Te-King de Lao Tze l'any 1965, del qual Josep Palau i Fabre n'havia realitzat la selecció i les versions dels textos de Lao-Tze, acompanyades per 12 litografies d'Albert Ràfols Casamada.
L'obra poètica de Ràfols Casamada és plena de referències pictòriques, coloristes -per sobre de tots, el blau- i paisatgístiques, com si el llenç del poema en fos també un cavallet. L'essencialitat discursiva, gens narrativa, i una reflexió sobre el pas del temps són les línies força de la seva poètica escrita. Una de les culminacions d'aquesta relació entre poesia i pintura és Policromia o la galeria dels miralls (1999) de la qual s'han seleccionat uns textos per a fer-los constar en l'exposició.
Ràfols Casamada va ser dels primers pintors catalans que des de postulats contemporanis va intentar recuperar la complicitat entre pintors i poetes. I és que la relació de Ràfols amb la poesia es va iniciar amb l'anomenat Grup dels 8, integrat entre d'altres, pel poeta Jordi Sarsanedas.
Ràfols Casamada va iniciar l'aventura poètica el 1975 amb el llibre Notes nocturnes, un recull de poemes visuals. Aquest mateix any va començar els dietaris, publicats el 1984, L'escorça dels dies: fulls de dietari 1975-1977, seguit D'un mateix traç: fulls de dietari (1978-1982), publicat el 1994. Després de diversos llibres de poesia, com Episodi (1982), Angle de llum (1984) o El color de les pedres (1989), entre altres, va reunir la seva obra en vers l'any 2000 a Signe d'aire: obra poètica, 1939-1999.
